20180424

1901: iniciem el nostre Segle XX

Data Estel·lar wuu wuuuu Dimarts 20180424

Amb aquest escrit la Maginoteca arriba al missatge publicat número 1901.

L'anterior era el 1900 però no ens n'havíem adonat.

Hem acomplert en tots aquests missatges bona part dels interessos d'aquest blog: parlar de tebeos volgudament oblidats pels que manen, siguin investigadors o editors; s'han posat imatges poc conegudes; ho hem fet amb un estil propi on, sense oblidar el rigor hem optat per una part d'humor; i també hem parlat de temes socials i polítics que ens han interessat, i s'han vinculat amb tebeos o material de cultura popular.

A les matèries de Sociologia i de Ciència Política, llàstima que només hi treballi l'elite, la casta-caspa de tot això xulo, hi ha recorregut ample per analitzar personatges, historietes, sèries, incloses la seva forma de publicació, preus, formats... segons els criteris de tot tipus de poder, no només electoral, partidista o econòmic. I sé que parlar d'això, del vincle "diversió" "política" és impopular però què hi farem, xicotets i xicotetes. Hi ha ideologia a tot arreu, als tebeos i a les sèries de televisió, visions del món, cosmovisions que els hi diuen, coses que has de pensar coses que no pensaràs perquè no te les mostraran. Si als Estats Units tothom és policia i exmilitar, o testimoni protegit del FBI, a Espana tothom és periodista i aspirant a actor segons la tele.

I en aquestes que em trobo el Dia de la Rosa i d'algun llibre, un anunci que mentia molt: Vinòmics, En un anunci d'El Periódico de Catalunya del 20180423 deia que era un maridatge insòlit.. quan resulta que la paraula "vinyeta" ve de "vinya" o de "vignette" en francès, basada en els requadre de lletra dibuixada capital a inici de paràgraf o de pàgina dels llibres escrits a mà a l'Edat Mitjana pels monjos. En aquells quadradets acostumaven a fer servir fulles de parra i elements de la vinya. D'aquí el nom de dir "vinyeta" als requadrets amb dibuixos que després seran part gairebé essencial del mitjà de comunicació i artístic anomenat tebeo, historieta...

Però, a més, treien una falsedat ja total, en forma de dibuixos de vergonya aliena: burgeses dels anys 1910 o 1920 collint raïm. Per tots els bracers i per tots els temporers del sector vitivinícola, la sang ens bull! La ideologia burgesa amagant la vida dels treballadors assalariats o dels temporers pagats en una vorera davant d'un bar.

Doncs de tot això cal parlar. I de tot això intenta parlar La Maginoteca.

M'he mirat les estadístiques. No les entenc. No sé si ens llegeixen molts o pocs. Pocs comentaris. Poca interacció... tot i que pensàvem que això era fonamental a Internet.

Però ens ho passem bé escrivint. De vegades desvetllem dades que surten anys després a la llum pels cobradors i llavors, a córrer a dir "la maginoteca ja ho havia dit".

Hem intentat donar una visió, a vegades local o comarcal, i parlar de llocs o es fan activitats sobre la historieta. No creiem que això hagi servit per dur més gent a cap acte, xerrada o taula rodona, ni tampoc per aconseguir impulsar aquest tipus d'esdeveniments cap a un futur, però cal intentar un testimoni local en un món on sembla que només existeix el blockbuster, el Godzilla tecnoimperial del qual parla tothom, la gran pel·lícula, el nou supervídeojoc, l'última moda. El món és com un llençol ple de plecs i cal aturar-se, tocar i sentir la suavitat d'aquests plecs que son muntanyetes, que són paisatges, que són arrugues mal planxades... temes interessats amarats en un món de modes globalitzades.

I La Maginoteca ha seguit.