Està molt bé que el 20141109 no hi hagi referèndum perquè així el dia d'abans no hi ha jornada de reflexió.
Ens preguntem pel nostre vell i desconegut amic, el VOT EN BLANC.
Notareu que no existeix.
S'ha fet una campanya contínua durant tot el 2014 pel doble SÍ a la ràdio i televisió pública catalana, a la premsa escrita, ràdio i teles formalment privades però molt subvencionades. L'altre dia llegia un Línia Vallès que duia no menys de 4 fulls de publicitat sobre el tema, apart d'un calendari com el de la tele de Vicent Sanchis, ElPuntAvuiTV (antic Canal Català, no els hi devia agradar l'adjectiu "català" als nous amos; antiga Televisió Sabadell-Canal 50, antiga Televisió Sabadell, i així és com un poble perd les seves senyes d'identitat, reventant-se els mitjans públics, privatitzant-los i deslocalitzant-los, així el Sabadell àudiovisual va morir).
També hem rebut no poca propaganda a la banda de l'abstenció. Ni el referèndum ni el succedani o la privatitzacio del succedani eren adequats. De fet, la doble pregunta és un nyap català (és a dir, una chapuza española, per als que no domini l'idioma) i només té un sentit: que els xais votin el que volen els pastors, que ho saben tot.
A correcuita, llavors, interessa, que la gent voti, encara que siguin altres opcions, donat que ara ja es tracta d'una recollida de signatures i no duna votació. Ja no importa tant que guanyi el SÍ-SÍ sinó demostrar que els catalans volen ser consultats només sobre aquest tema, que per això, ens temem, es va fer la Llei de Consultes, anomenable Llei de Consulta. En tot aquest any no hem vist més propostes per "decidir-ho tot", com diu la CUP o com voldria Ada Colau. Ni ho hem vist ni preveig i previnc, ni ho veurem. Oh, sí, que el Lluçanès vol ser comarca o el Moianès però res més. De continguts socials, econòmics, legislatius, ecologics, de transports, laborals, no veurem res, ni general ni particular, ni específic ni massa concret ni massa general.
Ha passat vora un any de la doble pregunta i ningú, cap partit ni cap organització, no ha optat per demanar un referèndum a Catalunya sobre el tema dels desnonaments.
Si no ho fan, no rebran la negativa oficial, amb arguments de mancances formals, de competències, de que són temes que la població no pot entendre, etc.
Dubto molt per no dir que nego que la Llei de Consultes hagi servit per augmentar cap participació ciutadana.
Dijous: per primer cop, algú que hauria d'haver parlat 3 o 4 mesos abans, diu en públic que "i diumenge, què, anireu a votar?", no com a pregunta sinó invitant a fer-ho. La resposta negativa no agrada. No poca gent diu amb "sí", de no em molestis i ja faré el que em doni la gana, algú altre diu que sí o que no o que coneix algú que estarà a les meses no-electorals. No era el moment: no s'ha parlat abans, no s'ha debatut. No hi ha hagut realment un interès per debatre res. La resposta no importa. Només la resposta: el SÍ-SÍ. Ara la resposta era la mateixa però amb el "cal anar a votar". No es parla però el darrer dia, a cuitacorrents, cal incitar a la votació d'una cosa que bàsicament existeix a l'èter ràdiotelevisiu i no a les feines, que existeix en grans cartells i en enganxines grogues i en banderes independentistes en fanals que apareixen del no-res. El moment del debat o inclús de convèncer ja havia passat setmanes abans, però ara era l'hora, ehem, de fer que la gent hi anés.
Així les coses, pensem en què no s'ha dit: gairebé res. Les mentides de cada banda de sempre i els sentiments i ja està.
I la gran coalició de les dretes oficials i oficioses ha tornat a aconseguir passar-se dos anys ben bons sense rendir comptes per la seva mala praxi, nul·la ètica i contraproduent gestió de la crisi i depressió econòmica que afecta a una majoria de ciutadans i habitants (daquests, als immigrants van aconseguir fer-los fora en bones quantitats). Els desnonaments són un peu de pàgina. No hi ha conflictes laborals, no hi ha atur de llarga duració, i la culpa és de la mala formació (i els llicenciats i masteritzats i postgraduats no tenen accés al mercat negre de pastissos de nata per llençar-los-hi quan ho diuen)... el dret a decidir, la seva campanya i tota la seva rèplica és una gran revolució burgesa, una contra-revolució burgesa, contra tots els que viuen a tranques i barranques.
A 8TV sortia gent d'altres països que vindria expressament a votar o que es mourien centenars de kilòmetres dintre dels Estats Units, en avió... doncs bé, com que l'avió no és gratuït, és evident que, sentiments i interessos ciutadans al marge, hi ha molts catalans a l'estranger, amb molts diners. Prèviament, sentia una notícia a TVE-1, l'únic lloc on en vaig sentir a parlar, sobre una agència de viatges de Reus que havia estafat a una pila de gent que volia anar a Sudamèrica... "que el preu d'un bitllet són mesos de sou", deia la gent. Aquests viatgers que es van quedar a terra no apareixien destacats com els altres. Uns eren maleïts proletaris, els altres eren els nacionals... i com que ningú a Catalunya ni a Espanya sap el que vol dir l'article de la Constitució, l'explicarem: "la Sobirania NACIONAL correspon al poble espanyol" diu que la sobirania és de tots els habitants esdevinguts ciutadans, que tothom pot votar, que el sufragi o dret de vot és per a tothom, cosa que s'anomena "sufragi universal". Quan diu "NACIONAL" es refereix a la Nació, que són els propietaris, no els espanyols, sinó els espanyols propietaris, els que tenen pasta gansa, els que votaven en un sufragi censitari. Així resolien un debat del segle XIX i XX entre la sobirania nacional i la sobirania popular. No es tracta de la "nació" espanyola ni catalana. O potser sí però en un sentit de que són els burgesos els nacionals d'un país.
Tampoc no s'ha parlat, mai no ho fan, del vot en blanc, apte per a gent com aquella persona que em va comentar que igual anava a votar per si la posaven en una llista per no anar-hi. Personalment no m'ho vaig creure, però aquell individu pensava que, en tenir un càrrec de l'Administració, doncs que igual podrian mirar enrere: "quins càrrecs han votat i quins no, tant es el sentit del vot, i marcar una creu als que no". No crec que això passi. Ara bé, l'opció del vot en blanc sempre està disponible: el sobre buit o el sobre amb la papereta sense guixar.
Aquesta és l'unica referència que he trobat:
Àlvarez ha explicat que el ''menys important'' d'aquesta jornada de participació és el resultat que s'obtingui perquè davant els impediments que ha posat el govern espanyol la jornada de consulta no té totes les garanties democràtiques que ha de tenir per reconèixer el resultat final. Justament per aquest motiu, el líder de la UGT va avançar aquest dimecres que el seu vot serà un vot en blanc.
Per cert, dineral gastat en el fulletó en format tabloide Et quedaràs sense dir res? d'Ara és l'hora.
Copiant a l'Iceta comunicador polític electoral del PSC de 1996: a dalt (part bona, el Cel) i en colors, els bons... entre ells, el seleccionador espanyol, cosa que a mi ja em tira enrera. Dos o tres paios del futbol.
A la part inferior (dolenta, l'Infern) en blanc i negre "els que no volen que votis" que són tots del Partit Popular, és a dir, que ets del Partit Popular si no votes.
Buuuuuuuf. Buuuuuuf. Evidentment, el master de comunicació política i electoral el personatge que ha fet això l'ha fet amb els mateixos de Telemadrid i d'Intereconoseva. Les mateixes escoles, els mateixos ensenyaments, la mateixa manipulació els mateixos endolls. Algun dia ens explicarà, quan sigui director d'alguna cosa de cobrar molt més i exigeixi pleitesia, que s'hi va esforçar molt per fer, fa tants anys, aquell fulletó.
Plantejem el VOT EN BLANC com apte per aquell que vulgui votar però que estigui en desacord amb les confuses i no exhaustives preguntes, en desacord amb un règim polític i de mitjans de comunicacions per als quals només existeix algun tema i mai d'altres que són menystinguts, i que consideren que s'ha xerrat molt però s'ha debatut de veritat poc, que hi ha hagut molts telepredicadors en comptes de gent que expliquin pros i contres reals, a tots aquells que pensen que els anomenats representants de la societat civil (ANC, Òmnium ¿cultural?) o la mateixa organització que així es diu no els representa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada