Potser va ser divendres quan llegia que Quim Brugué, professor de Ciència Política o potser de Gestió Públic, d'allò que vam anomenar Escola de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona. El d'aquella gent, oh, que pot cobrar per la Ciència Política, la Gestió Pública i la Sociologia.
Afegeixo que ser profe del que sigui d'una universitat, tenir un càrrec directiu o investigador en una fundació o en altres llocs aptes per a golafres impliquen un víncul previ a qualsevol partit polític.
Així, Quim Brugué va aparèixer com a alt càrrec durant l'etapa del tripartit: Director General de Participació Ciutadana, un càrrec entre tècnic i polític i no llunyà al tipus de feina per a la qual havia entrat a les notícies una setmana abans de la seva dimissió: membre per part d'ICV-EUiA de la Comissió de Control del no-referèndum sí-consultiu del dret a decidir 9-N.
A nivell públic el seu tema és el de la governança, participació, modernització de l'Administració. En fi, fracassos, o que ningú no lo ha fet ni cas.
Passem al dissabte: un tal Artur Mar, per cert, President de Catalunya, o, com a mínim, si no de tota, de la Generalitat de la mateixa, va fer servir la televisió pública, la ràdio pública i l'edifici públic per fer un acte partidista-aznarista, amb una pila d'alcaldes, bàsicament de l'Asssociació de Municipi per la Independència, liderats pel cacic Josep Maria Vila d'Abadal, de la família de cacics, Vila d'Abadal, carlins, d'Unió Democràtica de Catalunya que han vist el negoci de la independència... ah, i vetlladors dels poderosos contra els febles, contra els immigrants, que per això el paio és alcalde-president o batlle de Vic, com la Plataforma per Catalunya. Això dóna vots, com va demostrar PxC i el mateix Duran i Lleida en unes vergonyoses eleccions municipals de 2010. Dóna vots i no resol problemes: oli en un llum per a qui vulgui eternitzar-se a la poltrona.
L'acte ràdiotelevitzat va ser un resum dels anuncis, cadenes de ràdio, tele i premsa escrita, enganxines, articles, grans panells, tertúl·lies: comença dient que no es permet votar, per acabar dient què cal votar, el sentit del vot i dient que allò que no és vinculant sí que ho és i que només pot tenir un significat: "i-inde-inde-pendència" van cantar durant una bona estona els alcaldes o pressumptes.
Això implica que no hi havia alcaldes de localitats que havien votat que sí que volien la consulta, la llei de consultes i aquesta consulta del 9-N amb les dues preguntes complicades (tret que no les llegeixes i només segueixis el cap del ramat, la ramadèria com a artefacte democràtic). Hi va haver força localitats amb alcaldes del PSC que s'hi van abstenir, per exemple, però el resultat va ser que sí que es volia la consulta. Costa de creure que aquests alcaldes demanessin la independència davant les càmeres.
Això era dissabte al migdia. Ús partidista i privatiu de les institucions públiques, inclosa la ràdiotelevisió pública (TresVint-i-quatre, Catalunya Ràdio) dient que fan un acte històric quan és un míting per convèncer els convençuts.
I aquí és on un es pregunta si això no és constitutiu de delicte o si aquest acte que tant hauríem criticat al PP i a l'aznarisme no és per posar molts dubtes sobre el govern de CiU i d'ERC.
I "el que vols saber quan ho vols saber" és l'slogan del 324, del canal de notícies de TV3: i resulta que només sabem aquestes cosetes, de les banderetes i tal, però mai sabem coses sobre desnonaments, sobre atur de totes les duracions, sobre la inutilitat del sistema educatiu català per trobar feina més enllà de recollir les escombraries que llencen certs empresaris, sobre la nul·litat del sistema sanitari amb llistes d'espera d'any i mig i més enllà, i tants altres temes que mai no existeixen als mitjans públics catalans perquè són d'aquells que farien pensar en si no es poden prendre altres decisions. I ERC hi col·labora cada dia des del 2011, des que van fer fora els que eren una mica d'esquerres, només esperant, com va insinuar en Joan Herrera (quan la Mònica Terribas li deixava parlar, és clar, perquè no repetia com un papagai el que diu el seu dossier de frases que calen)... allò que hi ha càlculs electorals en tot això de la consulta, és a dir, que ERC i Oriol Jonqueres no estan fent cap servei a cap pàtria sinó que estan esperant a que caigui la poma per empoltronar-se.
A TV3 NO EXISTEIX CIUTAT MERIDIANA.
Recordem que els d'ERC ja van tenir conselleries amb el Tripartit, i que procuraven ser molt de dretes, i això que llavors els capitostos eren els que semblaven més progres (els Bargalló, els Carod-Rovira, etc.). En aquelles èpoques amenaçaven de fer fora qui volgués cobrar mil euros. Cap problema, entre el que ells no pagaven i el que els altren roben, hi ha sous de 400 euros, jornades del 20% de la jornada laboral i drets d'atur en un any de feina que esdevenen un mes d'atur. Gràcies per no res. I esperem i desitgem que aquestes dretes marxin totes a casa.
Un es pensava fa un temps que tant dreta com esquerra podrien tenir un interès democràtic. Hem patit el PP des del 1996 per comprovar que no. Que igual hi ha individus però que no, que l'important és l'ordenar i el manar. Ara bé, que igual permeten xisclar, doncs igual sí, a estones i amb seny.
Sabem que els d'Unió, malgrat els precedents històrics, no són gaire demòcrates, per no dir res. En coneixem alguns que han pegat crits dient "què us penseu, que això és una assemblea, a treballar i a callar". Això perquè algú demanava educadament informació. Se sap que hi ha gent d'Unió fent la feina de mobbing en llocs parapúblics, molt ben cobrat i a costa dels que sí que paguen impostos.
I sabem que els de Convergència peguen a la Plaça Catalunya en pràctiques de colpisme, quan són del 15M però que, quan són alcaldes de Barcelona i es manifesten els seus són força més comprensius. Així i tot, van ser desallotjats... ¿o tot va ser una pantomima més? La diferència és que el 15M/Pren la Plaça/DemocràciaRealJa del 2011 no va existir a TV3 fins que no va quedar més remei, mentre que "els nostres manifestant-se amb tendes" van ser promocionats la nit d'abans perquè algú s'hi afegís.
Pudor de socarrim.
Per reflexionar: l'acte del dissabte i tants d'altres fent actes com de política de notables del segle XIX, com dient-li a tothom que això és el que hi ha. En paral·lel la ultradreta espanyola (la benvolguda contrapart que coalició amb la catalana) dient que "esto es lo que hay y a callar".
I Quim Brugué reflexiona
Quim Brugué @QuimBrugue ·
També en un acte institucional amb centenars d'alcaldes es juga amb la confusió entre el volem votar i els crits d'independència
“La confusió interessada entre l’opció comuna del dret a decidir i l’opció partidària d’una independència en què no crec s’ha contingut fins el final. Però ara m’han fet sentir utilitzat. I no m’agrada: aquests crits no em representen i sobraven. Algú els ho hauria hagut de dir”,.
i actua (perquè ho pot fer):
En declaracions a RAC1, el catedràtic ha argumentat que va prendre la decisió de plegar fa un parell de dies. D'entrada, considera que l'informe que van emetre els serveis jurídics del Parlament no ha estat tingut en compte des del moment en què el president Artur Mas va decidir signar el decret perquè la comissió de control entrés en funcionament. Per una altra banda, l'acte que es va celebrar dissabte amb més de 800 alcaldes que van expressar al president de la Generalitat el seu suport per celebrar la consulta del 9-N demostra que "des de la institució que es crida a votar es diu també què s'ha de votar".
Si recordem aquells moments pre-electorals, sabem que la Junta Electoral i cap govern NO informa mai de les opcions odioses: no informen mai sobre el dret a exercir el Vot en Blanc i com es pot fer. No ens diuen mai com es vota al Senat (la papereta amb creuetes), etc.
CiU, ERC, la ANC i altres volen que s'impliquin els altres mentre els polítics i càrrecs estan protegits per allò de
">Declaracions a CatalunyaRàdio si es pot.
Així que Quim Brugué renuncia a estar a en la comissió de control (àlies de la junta electoral).
I llavors comença una altra polèmica contra ell, és clar.
Ara sé q és un linxament twittero. Lamento haver-vos decebut, però tb us vull dir q puc estar equivocat, però tinc la consciència ben neta.
Hauries d'haver dit "linxament piuler".
I ja arribem al moll de l'os, o de l'ós, si total... fa mal igualment si t'enxampa. És una cosa que es veia de dos anys lluny, i que es pot girar a la inversa en el format espanyolisme unitarista PPSOEUPD:
Jesús Badenes @jbadenes · Hace 18 horasS'exigeix als mitjans de comunicació ser o un espanyol de veritat cincoeñes o ser un català com cal amb cincç's. Els matisos o les mitges tintes o els federalismes o que no diguis que sí a l'unison, tot això va fora.
Aquella unitat que es demanava pel dret a decidir era un engany. Llegiu les critiques a Unió i ICV. S'exigeix ser independentista.#fb
La resposta prèvia del PSOE havia estat una setmana abans (taquionisme) la de la cara de ministre amb atemptat terrorista que va posar Pedro Sánchez, que passava per ser un renovador del PSOE, quan va refusar el decret de la consulta d'Artur Mas.
I, qui dies passa anys empeny, i la crisi passarà o no però ningú no en parlarà, a menys que ningú no aturi els Podemos, Guanyem, Partits X i altre herbes.
Mentrestant, el politòleg Joan Font demanava regles clares i expectatives realistes al processos de democràcia participativa. Segurament ho ha entès massa bé...
Hipòtesi: tot això de la consulta és una expressió de la crisi econòmica, però no perquè la crisi ha entrat com a tema i es vehicula mitjançant l'independentisme sinó al revès: per evitar que la crisi entri com a tema es fa servir el sobieranisme, independentisme, consulta, referèndum, nacionalisme, etc. com a gran i exitosa pantalla de fum. I per poder seguir robant-nos sense molèsties:
Ara CiU, àlies la Generalitat, amb el Projecte VISC+ robarà les meves dades personals i les hi donarà als seus amiguets de les empreses privades de comerç de la salut, un d'aquest negocis fàcils als quals tu, que vas al viver d'empreses municipals, no hi podràs accedir.
CiU ha decidit que no em cura i que, a més, regala les meves dades personals sanitàries, el meu historial mèdic, a un altre lladre:
L'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya del Departament de Salut, dins de les necessitats i reptes plantejats en el marc del projecte VISC+ (més valor a la informació de salut de Catalunya), té la missió de donar més valor a les dades i la informació sanitària del sistema de salut de Catalunya mitjançant un model més eficaç i eficient per a la gestió, l'explotació i l'anàlisi d'aquestes.
Actualment ens trobem en un entorn econòmic en què la capacitat inversora dels agents i organismes públics és limitada. Les previsions per als propers exercicis venen igualment marcades per fortes restriccions pressupostàries i per l'escassetat dels recursos públics.
L'Agència considera que la fórmula més adient, atenent a les circumstàncies d'incertesa, per obtenir en els propers anys més recursos econòmics és fomentar la col·laboració publicoprivada. Per aquest motiu, l'Agència inicia un procés de contractació que ha de comptar amb la participació i la col·laboració d'empreses referents amb capacitat per fer front als reptes plantejats.
L'objectiu d'aquest procés de contractació es fonamenta en el disseny, la implantació i l'operació d'un nou model de gestió, explotació i anàlisi, el qual disposi dels instruments necessaris per permetre donar més valor a tota la informació que es genera al sistema sanitari català. D'aquest model, se n'espera que pugui assumir amb celeritat un gran volum de peticions de serveis a demanda.
No tenen diners, en volen treure i ho fan donant la nostra informació personal protegida per la Constitució i per la Llei 30/92 i per la Llei 14/99 de Protecció de Dades. La derivació és la de sempre: hui, que hem comprat les seves dades i veiem que el van operar del ronyó quan tenia 3 anys, així que pagui una assegurança però no rebrà cap benefici, i altres abusos.
De CafèAmbLlet:
Les primeres mencions a les oportunitats de negoci que ofereix la venda de la informació mèdica dels ciutadans les trobem a diversos documents publicats per la Fundació TicSalut, un ens creat l’any 2006 per la Generalitat a instàncies de la consellera Marina Geli (PSC). Al gener de 2008 Geli va donar entrada a la Fundació TicSalut (finançada amb recursos públics) al sector empresarial, creant el “Consell d’Empreses de la Fundació TicSalut”. Entre les empreses membres trobem farmacèutiques (Baxter, Esteve, Roche), consultores (Applus, PWC, Deloitte), tecnològiques (Telefónica, IBM, Indra) i proveïdors varis (El Corte Inglés, Agfa, Linde HealthcareLa Marina Geli és del PSC, així que després cal que s'esforcin molt però molt a dir que són d'esquerres i que volen el millor per als que estem avall. El llistat d'empresa ens fa tremolar: entre les que tenene sindicats grocs, les que tenen xanxullos varis, les consultores perilloses, xunguicèutiques apaparrades a certs partits, ah, i T-Systems i Telefònica, les dues empreses mimades per la Generalitat per manipular els ordinadors públics.
La feina xunga no té estelades.
Quan de temps callaràs això, Terribas?
Xerraràs, Basté?
Tens alguna cosa a dir sobre això, Wyoming?
Ja que no podem escriure al nostre congressista a Washington, que ho esbombi el Cuní
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada