Data Estel·lar algúhohaviadedir Diumenge 20110717
Com heu pogut veure, tot i que he tractat amb una certa freqüència i extensió el tema del Moviment 15-M, dels Indignats i Indignades, de Democracia Real Ya o inclús el del Referèndum per al 15 d'octubre... no he fet un llistat prolix d'assemblees ni d'acampades.
Vaig pensar que no calia. Em vaig equivocar. Un cop que els polítics que ens estan enfonsant van suprimir l'existència física de les acampades a les places públiques, és a dir, el dia que els que diuen que defensen la democràcia van decidir que l'àgora pública havia de ser prohibida, aquell dia es va acabar la notícia per a gran part de la premsa.
Ha quedat una mena de cua d'España Directo que és l'aparició del Moviment Anti-desnonaments. Stop Desnonaments. O els Afectats per la Hipoteca. (ahà, mai no hi ha autocrítica: la gent que es comprava pisos que estaven per sobre de les seves capacitats... però, i el govern? per què el govern no vetllava per la seva seguretat econòmica? per què no els aconsellava ni els advertia ni els formava ni els informava que guanyar avui 2000€ al mes per les hores extres podia equivaler a guanyar-ne 700€ sense? Per què el govern no va lluitar contra la xuleria ni contra el neo-riquisme? Per què es va permetre i es van donar als pobres catets desinformats a endeutar-se, a fer el xulo, a fer com si fossin nou-rics, a menysprear el seu barri perque ara hi havia gent nova arribada que era tant (segurament menys) pobre tant (menys) educada o a uns costums tan dolents (igual o menys) que quan la seva família hi va arribar i ells eren petits... ? Per què? El mapa del anti-desnonats.
España Directo és un programa de TVE que ha estat prohibit o censurat, és a dir, suprimit, durant aquest darrer mes de juny-juliol. No era cap meravella. Procuraven no donar dades geogràfiques. Tot passava en algun lloc d'Espanya però, res de mapes, res de localització geogràfica ni social ni lingüística ni cultural. Van seguir amb aquesta mena d'atontament general pel qual ja no existeix ni Extremadura ni Andalusia ni Múrcia, sino "el Sud", i no existeix ni Burgos ni Asturias ni Cantabria ni Euskadi sinó "el Nord". Una vacuïtat que crea més incultura des de la televisió pública. A això s'ha dedicat el Consell d'Administració de RTVE i la productora privada de Jaume Roures: a atontar.
Van optar per un programa d'impactes... de manera tant còmoda com irresponsable i de mal fer per un mitjà de comunicació públic, mai no entraven a les causes ni a les conseqüències... el que passa és que dia rere dia, mes rere mes... uns tipus de notícies es repetien... potser la més flagrant era la d'habitatges nous amb greus problemes, habitatges construïts a l'Era de la Gran Especulació. Mai no parlava cap Alcalde ni cap Regidor de cap localitat afectada... tots els polítics, un cop robats els diners, s'amagaven, defugien responsabilitats públiques i de comunicació, i deixaven a la ciutadania amb els seus greus problemes: pagant i sense casa, o pagant hipoteca i amb esquerdes per tot arreu, o pagant contribució i amb l'ajuntament dient alhora que allò era terreny expropiable o que estava sobre un volcà o alguna cosa d'aquestes. Els constructors i promotors immobiliaris, parapetats sempre sota fidels comercials, gairebé que acusaven els compradors... Culpables? És clar: els ajuntaments, els polítics, els escollits per evitar que tot això passés...
I alhora va començar el següent tema que marca l'erosió total de l'Estat, allò que raspa tant que gairebé deixa l'Estat sense terra ni fonaments: els casos de nadons robats, amb participació de moltes institucions, entre elles, una bona colla de perillosos notaris... Els notaris són els que dónen fe dels actes contractuals de Dret entre persones, empreses o institucions... ells deien que els nadons havien mort, quan era mentida. Donaven Fe de la Mentida. Una vegada i una altra. Poden canviar regímens i haver revolucions, però els notaris romanen... seria gairebé la part bàsica, la gent que certifica que tens dret sobre un pis o un terreny, o que acaba dient si ets viu o mort... doncs fins al 1990, una bona colla de notaris que haurien d'estar ja engarjolats o ficats en ciment al mar, i amb els seus béns utilitzats per a pagar serveis socials públics, van fer exactament el contrari. Si això arriba a un programa tipus España Directo el degotegi serà incessant...
Millor que no parlin tant de cases noves amb esquerdes de punta a punta... millor que no se'ls acudeixi parlar d'allò altra dels desnonament que ja tenim prou amb els Indignats... miri, sap què? millor que no facin més programes.
Així va saltar la notícia que España Directo, un cop redreçat el seu curs cap a ser un servei públic d'informació, seria eliminat de la graella. No sé si al final passarà...
Però el Moviment contra els Denonaments que es mou diàriament contra els embargaments de pisos a gent pobre és un tema molt televisiu. Quin impacte tindria dia rera dia a un programa tipus España Directo? Quina imatge es munta d'un país de cases noves esquerdades, fills morts robats per ser venuts a altres famílies amb la participació, complicitat i cobrament per part de notaris, i amb uns bancs que han cobrat de l'Estat una milionada, que no han sabut ni volgut gestionar els diners i que demanen responsabilitats als seus clients, als quals van anar a buscar a casa seva anunci rera anuncia per tele, ràdio, internet i premsa escrita i fulletons per la porta? Quina imatge?
I, si a això afegim el Cas Palau, el Cas Fabra, el cas Camps i els seus vestits, el cas Faisán, el cas SGAE/Sinde-scargas... la presidència d'una comunitat autònoma a qui va fabricar el pitjor desastre ecològic del Cantàbric... doncs, en fi...
Però, apart d'això, res més. El Moviment 15M sembla mort, els polítics el volen mort, els mitjans de comunicacions no el volen viu, i, tot i que té presència, és cert que costa massa localitzar-los per molt d'Internet que en diuen que n'hi ha.
Recordaré unes paraules que es van dir a Barberà:
Senyora: -Es que yo no tengo Internet.
Acampat: -No se preocupe, que lo escribiremos aquí, en carteles en la plaza.
Però què passa quan ja no hi ha plaça? I si algú més s'hi vol apuntar?
I quins vincles tenen les diferents assemblees de barris i localitats? En tenen?
Així doncs, que sí, que em vaig equivocar i que cal un llistat de webs sobre aquests moviments:
Primer: els mitjans de comunicació habituals comencen a desagradar a força gent. Així que cal trobar mitjans que els substitueixin:
Paper.li: autodenominat un Periódico para la Democracia Real Ya.... veremos.
El diario del 15M i de Democracia Real Ya (més o menys, allò de la frase anterior)
Protestation parla de protestes ignorades pels mitjans de comunicació. Molt important. Perquè sovint o es tergivesen les coses o s'ignoren. Els telediarios d'Urdaci i Saenz de Buroaga, des de l'any 1997, per exemple, eren especialistes en no treure mai cap manifestació ni protesta, cap cosa que no fos un ministre del PP somrient... i eren èpoques que a Asturias sortien a esbatussada diària, i només ho senties de passada per la Cadena SER
Bottup Tu noticia es la noticia. Amb un article sobre com la premsa del règim lluita contra els demòcrates.
Una perla: "Por supuesto que había 'mossos' infiltrados entre los indignados. No imagino una policía eficiente sin infiltrarse en ETA o en las células yihadistas". Josep A. Duran i Lleida, Portavoz de CiU en el Congreso, hoy (20110616)
No cal tergiversar gaire per veure que per al fosc manegador de corrupteles, ETA, la Yihad i el 15M són el mateix. Són terroristes. Ara bé, agafar una saca i endur-se tots els diners del Fons Social Europeu dels cursos de formació per a treballadors i aturats... això no és terrorisme... És fer un Bé per al país. Parlant sobre policia eficient: si són el que jo he vist deixant escapar tres o quatre gamberrets que caminaven per la via del tren a pas de tortuga mentre el tren estava a punt d'arribar... i després tot acabant fent el babau amb la ràdio amb allò de "negatiu, positiu", com si estiguessin en una pel·li del FBI. No crec que enxampin ni refredats aquests grrrans atletes que no poden, marxant per una andana nova, ni agafar quatre gamberrets que van a pas de tortuga per un lloc ple de pedres al terra, raïls al terra, tren al darrera, i arbustos a una banda,
La pàgina d'ATTAC, el grup que promou la Taxa Tobin als Moviments Financers Especulatius... la demana des dels anys 90.
ATTAC CatalunyaLes causes de la indignació són múltiples. Evidentement, la crisi financera mundial que ha creat atur, junt amb el fracàs de l'economia del totxo (un fracàs anunciat perquè només pot desembocar en un empobriment per no poder comprar, en un empobriment per no poder vendre, en un empobriment per no poder treballar-hi i en una catàstrofe ecològica en destruir tots els biotops). Però recordem que ja procedíem dels sous mileuristes. D'una generació de mileuristes. En concret, de gent amb formacions mitjanes i altes molt completes, amb idiomes, amb informàtica, amb carreres, amb postgraus, amb cursos de tots tipus... cobrant mil euros, o nou-cents euros, o vuit-cents euros... i no és cap broma, que en conec més d'un cas.
La manca tradicional de democràcia a Espanya, disfressada de patriotisme constitucional, i que arriba a extrems com el de prohibir partits (uns; d'altres, mai), que arriba a prohibir referèndums o a complicar-los, a impedir de tota manera un canvi o millora d'un Estatut passat de moda... amb uns mitjans de comunicació absolutament servils alse seus caps polítics, crea una insatisfacció creixent en segments variats. Hi ha més causes, segurament. Però potser és suficient l'alt preu dels pisos, i la fi de les hipoteques, els desnonaments, l'atur, els atacs i destruccció gairebé total dels drets dels treballadors (en tres onades, una pel PP+CiU+PNV+CC al 1998-2000, les altres dues per culpa de PSOE+CiU+PNV+CC al 1993 i al 2010-2011), la fi de les pensions o poc menys per la jubilació als 67 anys el 20110702, EL LLEGAT DE RUBALCABA, més dificultat en cobrar pensions, mentre que a ESLOVÈNIA HAN FET UN REFERÈNDUM QUE LÒGICAMENT HA REFUSAT TOCAR LES PENSIONS), destruccions de políticas socials... Malestar. El cas és que, la tan cacarejada Unió Europea no serveix per res, ni ha servit per garantir la democràcia ni potenciar-la ni està salvant els ciutadans de les catàstrofes econòmiques... i un economista que havia passat per Wall Street diu que els governs europeus han passat de la democràcia a l'oligocràcia (minut 5'39"), que les seves decisions no es prenen democràticament. Porten dècades de pràctiques gràcies precisament a les negociacions i acords europeus, on sempre poden després dir que "això ens ho imposa Europa" o "això ho exigeix la Comissió Europea". Els governs europeus, i els espanyols per concretar (i els catalans per variar) han fet un ús extrem de la no-democràcia en la presa de decisions i en la no assumpció de responsabilitats (ve de dalt, ve d'Europa, ho diuen a Brussel·les.. que a Catalunya s'afegeix al acomodatici "ho ordenen a Madrit"). ME GUSTAS DEMOCRACIA, PORQUE ESTÁS COMO AUSENTE. Així doncs, la crisi del Deute Grec, i totes les exigències que es fan i tots els ajuts que es fan als bancs, són decisions preses antidemocràticament. Aquest economista, Michael Hudson, diu, en altres paraules, que estem al bell mig d'un cop d'Estat a nivell europeu. El vídeo aquí. Minuts 5'00'', 5'39", 5'44". Obama té els mateixos assessors que Bush i Clinton: els que van muntar la Crisi Russa. Per fi, pensava que només jo veia visions. (minut 6'30''). 8'58": els premis Nobel han fet Economia Brossa basada en Matemàtiques Brossa donat que els productes financers derivats dels seus càlculs han donat productes financers brossa.
El context de la penetració d'Internet, l'èxit de Facebook i de twitter a Espanya, la transposició del software lliure (Linux, Mozilla, OpenOffice) a la vida sòciopolítica, en el sentit que un pot fabricar-se el futur polític sense obeir una marca de hardware polític rígid.
I el context de les revolucions mediterrànies. Tenim les manifestacions setmanals a França del 2010, el moviment organitzat d'immediat per a un diumenge a Portugal (després van fer Eleccions i van guanyar les dretes i ultresdretes amb una abstenció galopant), les protestes gregues, i les d'Egipte (amb la icònica Plaça Tahrir; revolució fracassada en el moment en què van marxar de la plaça i van deixar el govern als militar corruptes), la de Tunis, Líbia, Síria, Jordània o inclús els canvis constitucionals (importants, en tant que formalment Marroc ja és gairebé com Espanya.. inclús més perquè ha admès la llengua amàziga, mentre que Espanya sempre ha repudiat el gallec, l'euskara o el català, i les tolera com a cosetes curioses a les reserves índies però que no molestin gaire).
I el context, encara més important... el de la revolució d'Islàndia... sobretot perquè els polítics i els periodistes han fet una gran feina per amagar tot el que ha passat allà. Crisi financera apart, la resta de coses: atac al cotxe del Primer Ministre, protestes contra els banquers especuladors, davant de les seve seus, i posterior detenció, empobriment generalitzat... tot això ha estat amagat per la premsa. I ho van fer de mala fe, a posta. Perquè no agaféssim males idees... Doncs, ara Islàndia és el model de revolució democràtica per a Espanya. L'opacitat informativa en el mon de les xarxes socials, d'Internet i de més gent que, sortint d'Espanya, va donant tombs pel món i movent informació via telèfon a la seva família i amistats. A Islàndia, els tres bancs, Kaupthing, Glitnir y Landsbanki, que funcionaven tan bé van fer fallida en 3 DIES.
Carlos Fernández Sánchez ha fet Ciber-Revolución amb moltes coses que jo volia posar aquí. Interessa veure l'esquema dels conglomerats dels grups de premsa. Jo ja tinc aquest esquema mig controlat, però a nivell visual és molt atractiu.
amb els correus de contacte: GRÀCIA: assembleagraciasbd@gmail.com
MERINALS: assembleamerinals@gmail.com
CAN RULL: assembleacanrullsbd@gmail.com
SANT OLEGUER: assembleaoleguer@gmail.com
CREU ALTA: assembleacreualtasbd@gmail.com
CENTRE: assembleacentresbd@gmail.com
TORREGUITART: assembleatorreguitart@gmail.com
CONCÒRDIA: assembleaconcordiasbd@gmail.com CAN ORIACH: assembleacanoriachsbd@gmail.
No sembla que tinguin webs pròpies.
Com podeu veure, també surten altres barris en diferents actes. Potser ho fan una mica itinerant. En cap cas he vist ni Can Deu (tot i que està relativament a prop de Ca n'Oriach) ni la Creu de Barberà (tot i que aquest barri es troba a cinc minuts de Les Termes, Campoamor i Espronceda, que són llocs on s'han fet activitats)
- Les Termes: Dilluns 12 de juliol
- Torreguitart: Dimarts 12 de juliol
- El Centre: Dimecres 13 de juliol
- Serra d'en Camaró: Dijous 14 de juliol
- Campoamor: Divendres 15 de juliol
- Assemblea de Sant Oleguer
- Assemblea d'Espronceda
- Assemblea de Ca n'oriach
- Assemblea de la Concòrdia
- Assemblea de Gràcia
Però el que és cert és que la seva presència visual -cartells, continguts per compartir per carrers, idees- no es veu per Sabadell.
Diuen els periodistes que tot va pel twitter: veja'mel twitter d'Acampada SBD
A més, hi ha els Afectats Crisi Sabadell.
També segueix a Terrassa, el lloc més actiu de Catalunya quan les acapmades, potser només superat per la Plaça Catalunya. Ciber-revolució. A Terrassa també hi ha Hipotecados Terrassa.
Assembles Indignades al Vallès Occidental: s'hi troba l'agenda de Terrassa (Trs)Cerdanyola del Vallès, Barberà del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda (SPM; pensava que li deien Santapepa), Castellar del Vallès Curiosament, no apareix ni Badia ni Ripollet ni Sabadell, localitats veïnes, carrer pel mig. Això ve enllaçat des de la pàgina Indignades Barberà. (BdV)
DEMANEN al "APAGÓN DE LOS INDIGNADOS". El próximo 20 de julio a las 22.00h.
Desconecta todo menos la nevera durante 1 hora,en señal de protesta.
A Barberà també es va muntar una web sobre un Comitè Barberenc en Defensa dels Drets Socials. En aquest cas, el símbol desmenteix la transversalitat ideològica: l'estel té a veure amb activitats d'esquerres o d'extrema esquerra. Que no passa res, pero que, en no passant-ne, ser-ne n'és. Com en tants llocs, va passar desaperecebuda la mortal data del 20110702, en què Zapatero, Rubalcaba i Artur Mas van matar les pensions (pujar l'edat de jubilació i endurir-hi l'accés)
Suposo que els polítics del torn esperen que tot això sigui passatger, que ni revolució, ni reformes, ni anti-desnonaments, ni evitar retallades... que la ciutadania esdevinguda serva s'ho empasi tot com sempre han fet, com quan els seus pares i iaios amenaçaven els jornalers, pares, mares, iaios, iaies i besavis i besávies dels que avui viuen al Vallès... els amenaçaven tot dient-los: si demaneu mes diners, us canvio per tractors. I havien comprat tractors només per espantar els jornalers. Els decisors polítics actuals, els Artur Mas, els Felip Puig, els Montilla, els Oriol Pujol, els Rajoy, els Camps, els Zapatero, ls Rubalcaba, les Chacón... són els dignes successors d'aquells senyoritus.
Suposo que esperen que tot sigui la típica rabieta, que callin per sempre. Però, per si de cas, amenaçaran, "identificaran sospitosos violents", faran el ridículs buscants els cabdills d'Anonymous, tot per espantar la resta del ramat de la plantació de sucre.
A Badia m'ha costat molt trobar-ho. Hi ha un Moviment Badia Toma la Calle 15-M que, arran l'acampada, va rebatejar la plaça com a Plaça 15-M. De totes maneres, una pàgina morta. Van fer un festival el 20110716: GRAN FESTIVAL BADIA 15-M TOMA LA CALLE
Facebook del Moviment Badia 15MHemos aprendido de El Cairo, de Islandia, de Madrid, de Barcelona. Ahora toca extender la lucha y tomar la palabra.
Asamblea Badia
El cas de Badia del Vallès és especialment complex. la localitat amb el terme municipal més petit i la densitat de població més gran, amb un gran nivell d'atur [Asamblea de Parados de Badia], una abstenció molt elevada i creixent elecció rera elecció. Es va construir per part de Franco com un camp de concentració per al més pobres. Després dels difícils anys 80 (atur, drogues, delinqüència, navalles), la independència respecte de Barberà i Cerdanyola sembla que els aporta tranquil·litat, en un context de baixada de l'atur. Actualment, al 2011 la xenòfoba PlataforaXCatalunya va obtenir un regidor (flipant), sense fer ni campanya suposo. L'arribada al poder de CiU es tem que pugui ser la de la tornada a l'ostracisme que va patir durant els primers 20 anys de Jordi Pujol (els tres darrers va fer el centre cívic -edifici abandonat durant dècades per la Generalitat de CiU- per veure si gratava vots). Ara els de CiU, els mateixos que malgasten diners en arriben en helicòpter al Parlament, com que "no tenen diners", els tanquen el CAP de Badia del Vallès, cosa que també afecta a la veïna Barberà del Vallès. Haver votat bé!
De la declaració institucional de l'Alcadessa de Badia del Vallès:
Las urgencias fuera de este horario tendrán que ser atendidas en los centros sanitarios CUAP Ripollet, CUAP Sant Fèlix y en el Hospital de Sabadell, Parc Taulí, o bien mediante el servicio de urgencias domiciliarias 061Això vol dir que cal tenir cotxe per anar al metge perquè cadascuna d'aquestes opcions es troben a una mitjana de 15 minuts en cotxe des de Badia, aparcament apart. Al Taulí, 40 minuts amb la Gran Via buida no te'ls treu ningú. El 061 no existeix més que en la ment malsana d'algun conseller de Sanitat. Dubto molt que un pugui arribar caminant a Ripollet, si no és que t'agrada travessar un parell d'autopistes de nit.
I el col·lapse del Taulí és proverbial, ja sense haver d'atendre els badiencs.
A Badia, a més, hi ha hagut frau per part de PSC, ICV, CiU i Catalunya Caixa i altres bancs en relació amb els pisos que van ser construïts com a "de protecció oficial" (i amb els quals els propietaris portaven massa anys fent trucs perillosos per vendre'ls). Això s'ha tornat en una insòlita crisi de desnonaments, en un lloc on no n'hauria d'haver hagut, perquè se suposa que no s'haurien d'haver comprat ni venut cap pis (amb tot, recordaré que al 2004-2005, els pisos de Badia, acabats de fet al 1975, i plens de nyaps i mal cuidats per Adigsa, valien uns 130000 euros, potser més, quantitats desorbitades. i pujant)
La Generalitat va duplicar el valor màxim d'escriptura de 5.372 pisos protegits perquè tres caixes no hi perdessin diners si els embargaven.
Van donar préstecs pel triple del valor i no desnonaran els amos si paguen a Hisenda per la plusvàlua.
Beneficios que se quedó en su momento Caixa Catalunya con el beneplácito de Adigsa que permitió esa ilegalidad, no nosotros.
nos deja en alquiler en nuestra propia casa, ya que nos hace vendérsela al banco por el precio real de mercado (unos 140.000 euros) y como en su momento de compra se escrituró por muchísimo menos, hacienda nos pedirá unos 20.000 euros por supuestos beneficios. Beneficios que se quedó en su momento Caixa Catalunya con el beneplácito de Adigsa que permitió esa ilegalidad, no nosotros.
Assemblea a Badalona via facebook.
EN CAP D'AQUESTS CASOS QUEDA GENS CLAR ON DIMONIS ES REUNEIXEN NI ON ELS POTS TROBAR, FORA DE LES ADRECES ELECTRÒNIQUES. AIXÒ ÉS UN GREU ERROR DE CADASCÚ D'AQUESTS MOVIMENTS.
Facebook d'Acampada Ripollet, en el seu moment una de les localitats més actives en aquest sentit. Tanmateix, el seu blog va morir el 20110619.
Facebook d'AcampadaCerdanyola, encara força actiu.
El ja històric twitter d'Acampada Sol (la Plaza del Sol de Madrid on, per primera vegada, no va ser la caspa de la capa la que va donar la campanada) encara en actiu. Amb propostes, en el moment d'escriure això.
Democracia Real. Hi eran abans però van ser desbancats per Democracia Real Ya. Vegeu el Manifest de Democracia Real. Atents a les diferències. No té funcionament. Només van escriure el manifest (suposo que al 2008, quan van crear la web) i al maig 2011 van escriure per queixar-se dels altres. Hauria estat bé que haguessin incorporat la seva part al debat...
Twitter de 15 d'octubre, amb el nom afegit de "Democracia Real Ya" (en teoria, aquests diuen a la seva web que, de referèndum , d'entrada no) i vinculat amb les frases "Toma la calle" i "World Revolution".
Sobre el grup de Nolesvotes. Tot això són grups o gent dispersa que, com no em canso de dir en molts missatges, tenen idees diferents... però la força moral i d'acció política col·lectiva ve de la varietat. Podeu vincular això a l'esclerosi dels partits polítics i dels mateixos professionals de la política, en molts casos que viuen molt a gust en i amb un sistema que van convertir en imperfecte per donar-se plaer amb el descontrol. Es pot vincular amb aquell creixement constant del vot en blanc, del vot nul, de l'abstenció o inclús de l'entrada d'Escons en Blanc/Ciudadanos en Blanco en algun ajuntament, per deixar la cadira buida.
Twitter sobre el 15 M.
Twitter sobre DRY (acrònim de Democracia Real Ya)... En anglès, DRY =Sec, Eixut... pot tenir més d'una lectura. ¿És la democràcia espanyola la que està eixuta? Són els ciutadans els assedegats de democràcia? Han deixat els polítics, periodistes, banquers, institucions, eixuta la ciutadania? Acabarà el 15M i les altres marques vinculades eixutes en no aconseguir res?
El llistat de sous dels Alcaldes. No diré jo que morin de gana, però quan una Alcadessa d'una localitat de trenta mil habitants, amb un terme municipal que es pot fer una hora i mitja de passeig sense cansar-se, cobra 7000€ al mes i el seu segon en cobra 5000€ al mes... i no saben ni quina fila fan, a menys que siguem de l'olla... compte! S'entra en un món perillós. Quan es demanen retallades i es mantenen sous immoralment elevats, compte, companys! no us pinta bé la cosa i no us rutlla tan bé el cap com us penseu. Malament quan un alcalde s'escuda en que "la Federació de Municipis" recomana cobrar tant... i s'ho pren com una obligació això d'inflar-se la butxaca mentre diu que no hi ha diners per asfaltar carrers o per donar beques o per obrir el centre cultural perquè és car (i, total, ja van obtenir els rèdits electorals el dia de la inauguració, i quan vam sortir al butlletí municipal a la foto).
Un twitter per a la banca ètica. La maginoteca ja en va parlar fa molt de temps. Potser seria hora que els tres o quatre bancs ètics comencessin a fer publicitat per captar fons, posar oficines i capgirar el sistema bancari podrit espanyol.
La visió de The Economist, una revista molt però molt però molt però molt de dretes, i que, per tant, és molt ben valorada per periodistes i polítics. No s'ha estat mai de mentir (hei, que jo l'he llegida de vegades, per això sé del que parlo). Que si els revolucionaris espanyols són molt seriosos... què voldran dir?
Acampada BCN: en escriure això el tema és una manifestació per al 20110720. A PLAÇA CATALUNYA, CONTRA LES RETALLADES.
AcampadaMurcia, lloc no gaire vinculat a l'esquerra, com sabem pels resultats electorals a les Eleccions Autonòmiques ni Locals. Potser és un exemple de la transversalitat del moviment indignat, o igual és que només hi van els murcianicos esquerranosos.
Tomalacalleleon: El Moviment Toma la Calle ha estat molt actiu. La presència física a les places ha estat imprescindible per donar visibilitat a aquestes protestes i a les seves iniciatives. La Marxa cap a Madrid, on s'hi arribarà el 23 de juliol, ha estat la continuació de les acampades a nivell presencial.
Spanish Revolution. "Le llaman revolución y no lo es".
French Revolution: que, en realitat, són els espanyols a París... no els francesos fent revolucions, perquè, de protestes, vagues, manifestacions i revolucions, ells ja en saben fer solets sense posar-se noms en anglès.
Perquè la idea és molt ampla, és la Glogaldemocracy, i difícil sense coordinar-se amb els portuguesos, grecs, belgues, italians, islandesos, irlandesos, algerians, egipcis, siríacs, bielorrussos, tunisians o marroquins... I difícil, sense idiomes, també.
També dita WorldRevolution. Marcada en groc perquè m'ha semblat molt interessant. Es parla de manifestar-se a Wall Street el 20110917. Els altres haurien d'anar a les seves borses respectives. Per exemple, a la Borsa de Barcelona del Passeig de Gràcia. A la UPF (Universitat Pompeu Fabra), va dir un tal Raimundo Viejo (nom i cognom peguen entre si): a fusion of Tahrir with the acampadas of Spain... On September 17, we want to see 20,000 people flood into lower Manhattan. Del mateix blog: "But it would be far more effective if Americans take to the streets of EVERY capitol or epicenter in EVERY state -- and stay there until our demands are met." que és una versió del que he dit, però amb la variació d'acampar a totes les Ciutadelles = totes les façanes de tots els parlaments autònomics. " It's time for DEMOCRACY NOT CORPORATOCRACY"
Per cert, a North Dakota: el banc principal és públic, i funciona bé. Ai, els Estats Units d'Amèrica no sempre són allò que ens expliquen.
La visió des de Boston: AcampadaBoston, un vídeo.
Proposta per nacionalitzar (desprivatitzar) Bankia-Caja Madrid. Compte: que ara volen privatitzar l'aigua: Canal Isabel II, Agbar, Aigües Ter-Llobregat, Dessalinitzadores, conques, canonades... Va ser a Uruguay on van privatitzar fins i tot l'aigua de pluja? L'aigua és necessària per a la vida (privatitzar-la és privatitzar-nos, és fer pagar la gent a unes empreses oligopòliques privades corruptes per tal de poder continuar malvivint). L'aigua és un monopoli natural: qualsevol número d'empreses tendirà a unir-se en una de sola, perquè és la manera més eficient de dur l'aigua a un assedegat. No es posaran canonades, una de cada empresa, igual que no se n'han posat per a les empreses del gas, ni s'han posat cables de diferents empreses de telèfons o electricitat. Tot allò que és un monopoli natural només té un camí racional i lògic: cal que sigui públic, regulat per l'autoritat pública, controlat i posseït per la ciutadania, i no per quatre pollosos fons d'inversió i de pensions especulatius que es volen fer amb l'aigua del planeta. A la Itàlia de Berlusconi, els ciutadans, que sí que poden donar la seva opinió perquè sí que hi ha referèndums, han dit que l'aigua no es privatitza, que l'aigua sí és pública. Itàlia, sempre al capdavant.
"L’especulador col·lectiu més gran del món, segons l’economista Arcadi Oliveres, és diu de nom Fons i de cognom Pensions", de 6 Preguntes que el Banc t'hauria de respondre.
I un documental que s'està fent un lloc: Reinosa 1987. D'aquells balls de bastons, aquestes abstencions.
Conforme ha anat avançant la cosa, s'ha vist clar que el activistes es dediquen a lluitar contra les retallades en serveis socials. Prou retallades, Stop Retallades, aquestacrisinolapagojo (aquest s'ha perdut els darrers tres anys). Tancament d'hospitals, tancament d'ambulatoris (CAPs) [enllaç al rap de la Colònia Güell conra el tancament del CAP: miserable! tancar els ambulatoris on hi ha més iaios!] -continuen amb la política del Tripartit "d'esquerres" de tancar urgències i de privatitzar ambulatoris, despatxar gent, reduir sous.. ni feina a les fàbriques ni als bancs, ni al Sector Privat ni al Sector Públic: aquesta és la seva recepta contra la crisi. Conec un lloc semi-públic que ha passat de 50 a 25 persones... evidentment, mai no han fet fora els que més cobren i menys treballen, ni els endollats. Recordem que les retallades les fa tant CiU com el PP com el PSOE... i recordem com el candidat del PSOE, que ara diu que és d'esquerres, Rubalcaba, ha estat participant en el major cop d'estat: reforma laboral, jubilació als 67 anys (o després de morts), falses lleis de la dependència amb diners que mai no arriben, complaença amb el sector de l'especulació immobiliària perquè tots els nostres alcaldes pringuen i no només els dels altres, privatitzacions de tot el que passa per les seves mans. Aquest divendres 20110715: privatització de l'aeroport de El Prat i de Barajas... una altra ajuda als especuladors. I a Catalunya, ells són els retallables, el Chapulín Quatribarrat, CiU parla del copagament, dels peatges a l'ombra en carreteres (perquè després diguin ells mateixos que "els peatges els imposa Madritttt")
Per promoure la manifestació del 20 de juliol i no sé què es fa el 21 de juliol -GRAN DESORDRE I POCA INFORMACIÓ EN TOT AIXÒ- posen un vídeo sobre una manifestació dels indignat a la Plaça Catalunya. Veieu com estava la plaça: abarrotáaaaa.
QUAN VA DESPERTAR, allò ENCARA HI ERA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada