Rectifico: sí blogveig

Data Estel·lar xafugosa Dijous 20080703

Blogveure: veure blogs.

Blog: allò que en català li han donat per dir-ne "bloc" (com un "bloc de notes", que és allò que jo dic "llibreta"). Però que té tota la pinta que el que han fet és traduir fonèticament la "g" de "blog" per una "c". A veure qui és capaç de pronunciar una africada a final de paraula, en comptes d'una oclusiva. Però estic fart que els que manen en les llengües prenguin al públic per babau i vulguin traduir allò que la societat no ha sabut inventar.

Per tant, veig blogs. He repetit darrerament que no entro als blogs. La veritat és que en no sóc un visitant asidu de gairebé cap.

Però resulta que llegeixo un correu on se'm parla d'allò que Telecinco s'ha sumat al "Manifiesto de la lengua común" que no és l'esperant. El resum és que només val el castellà, la resta de llengües són boniques per estar a un diccionari i prou.

Alguna perla:

En las autonomías bilingües, cualquier ciudadano español tiene derecho a ser ATENDIDO INSTITUCIONALMENTE EN LAS DOS LENGUAS OFICIALES. Lo cual implica que en los centros oficiales habrá siempre personal capacitado para ello,

Desde mi profundísimo conocimiento en el tema, puedo decir que al ciudadano se le atiende en su lengua, siempre que esta sea el castellano (incluso el catalán). Lástima no poder decir lo mismo sobre el amazigh, árabe marroquí, chino mandarín, urdu, rumano y demás. Saber cosas de esos idiomas realmente solucionaría bastantes problemas de transmisión de datos hacia los habitantes del país.

Això és al·lucinant:

LOS REPRESENTANTES POLÍTICOS, tanto de la administración central como de las autonómicas, utilizarán habitualmente en sus funciones institucionales de alcance estatal la lengua castellana lo mismo dentro de España que en el extranjero, salvo en determinadas ocasiones características.

És a dir, que només parlin en castellà.

Si tenemos en cuenta que a los políticos vascos aún es hora que les oiga algo en euskera, y que los gallegos parece que están escondidos en la selva lacandona, que los valencianos sólo hablan en castellano... es un mensaje dirigido básicamente a los catalanes, y un poquitín a los baleares cuando se quejan de los nazis, ay, no fachas que se ponen virulentos cuando se les insinúa si no estaría bien que pusieran un cartelito que pusiera "Sortida" aparte de "Exit", por ejemplo.

Tengo que decir que las Administraciones Públicas catalanas, al dirigirse fuera de Catalunya y dentro de España, se suelen dirigir en castellano, siguiendo la normativa, al comunicarse con otras Administraciones, sin perjuicio de que escriban textos bilingües en determinados casos (pocos) o que haya alguna palabra en catalán, por error al corregir el texto (aunque generalmente inteligible por el contexto).

D'allí, he seguit mirant correus endarrerits...

I he entrat a un blog que m'ha dut a un altre... fins arribar aquí

És a dir, que tot acaba estant lligat, el missatge que vaig rebre, el que he trobat...

i entremig tota una cadena de blogs...

No sé com he arribat al blog del CE Sabadell de Trigueros. Em sona vagament haver-hi entrat fa temps, seguramen perquè hi ha dibuix de Superlópez i perquè el bloguer es ReboteMartínez. Em va sobtar el fet que hi haguessin vinyetes antigues. D'on venia? D'un correu electrònic on es parlava d'una revista o d'un personatge que no em sonava: google, i pam!

Entro al perfil del bloguer i veig el blog amb historietes de La Gorda de las Galaxias... una altra web que em sonava molt. Es tracta d'impactants aventures de dues pàgines creades pel dibuixant Nicolás. Les seves historietes es publicaven a la revista Zipi y Zape dels anys 80. El mateix autor també va crear Don Marino y su submarino... En Nicolás comenta que a Bruguera li van deixar una gran llibertat [això he llegit en algun lloc fa temps], cosa que es contradiu amb la idea habitual. Potser les coses canviaven a l'etapa final de Bruguera o potser -gens descartable- s'utilitzaven dobles rasers. En un missatge del blog se'ns diu, però, que va estar temps sense publicar per problemas tanto artisticos como economicos. Puc entendre els problemes artístics: a mi em semblava una presa de pèl una pàgina amb una única vinyeta en una historieta de dues pàgines. Sembla que els reptes dels dibuixants sigui dibuixar cada vegada menys i menys, i en algun moment l'editor ha d'aturar-ho. Igual va ser per un altre tema, però tinc la meva opinió.

A nivell de guió, allò és fastuós. Hom mai no sap què passarà ni com serà el desenvolupament de la historieta. És una llàstima no haver vist l'evolució d'aquest autor al llarg dels anys.

Llavors, entro en els enllaços d'aquest blog: un sobre figuretes, suposo perquè n'hi havia de futbol... però també de l'Oest. Hi ha fotos de ninos de l'Oest. Em pregunto qui pot tenir en tan bones condicions aquestes joguines... Deuen sortir de partides sense vendre (allò dels stocks i els palets que ja he comentat algun cop).

En un altre enllaç: un blog sobre un dibuixant anomenat Cuyàs, a qui jo desconeixia. La gràcia, com en l'anterior, és que hi ha pàgines escanejades. Començo a constatar que als autors, antics autors o familiars, els hi fa gràcia que algú els recordi, tot i que pirategi el seu material... L'oblit en què s'està mantenint tota expressió de la historieta d'aquest país es brutal. Algun dia vindrà el tío Sgae con las rebajas però mentrestant sembla haver-hi aquesta fluïdesa agradable entre gent que escaneja i posa a disposició del públic (és a dir, pirateja) material antic, que recupera aquest material amb algunes explicacions, i els autors o familiars que poden aportar anècdotes o respostes.

Vaig assistir fa uns mesos a una molt interessant conferència a la qual participava l'editor Alejandro Martínez Viturtia. Ell deia que el material antic, era una xerrada sobre revistes dels anys 1920, era conservat amb molta cura a altres països. Aquí, en canvi, era menyspreat. Que el cost d'editar aquests materials era baix, sovint gairebé zero. No dic que tot el material antic cal que sigui posat en paper de nou però sí que caldria recuperar les diferents cadenes evolutives que ha tingut la il·lustració a Espanya; són unes cadenes que han quedat sempre trencades, oxidades i oblidades. Trobo que seria interessant conèixer el tractament gràfic que hi ha hagut al llarg del temps. Que no haguéssim de ser ultra-especialistes per trobar-ho. I les tecnologies actuals, els suports digitals, podrien ajudar bastant a donar a conèixer tot això. I, repeteixo, no estic dient que tooooot el que és antic fos de bona qualitat; només dic que no estaria malament saber que va existir. I aquí és antic i introbable (inencontrable) una cosa de 1999 cap enrera.


Però és que, després d'això, he arribat al blog d'Azagra. Conegut per les seves historietes a El Jueves, amb aquest estil contrakultureta de Casal de Joves de l'Ajuntament (pre-gafapasta, ara para-gafapasta) [aquí, fent amics... un altre cop], Azagra ens mostra no només historietes sinó també el que a mi em sembla més rellevant d'aquest autor: els fulletons, tríptics i cartells que ha realitzat i realitza per a associacions de veïns, sindicals, reivindicatives... A mi, el seu dibuix, cada cop que el miro em recorda -i que s'enfadi qui sigui- a una barreja entre el Tete Cohete del Año Internacional de la Juventud amb els joves enrotllats de Un camello subió a un tranvía (sí, Superlópez de nou). És clar que no sé què va ser abans, si la historieta de Superlópez o l'estil d'Azagra. La diferència és que els personatges d'Azagra no somriuen mai, mentre que els de Jan tenen una àmplia varietat gestual. Si ho fan, és amb cara de pocs amics, de dir "ja t'he apunyalat, hehe". Potser caldria anar pensant que la lluita contra el capital pot fer-se amb la cara simpàtica.

L'activitat d'Azagra és brutal, segons el blog. I els conflictes amb les institucions que el contracten o que subvencionen les organitzacions a les quals ell va cartells, també.

També és cert que el seu missatge em sol sonar equívoc: defensa o ataca el futbol? no és res d'això? Sembla que dóna una crítica contra el nacionalisme futboler però dubto molt que s'hi oposi realmenta les banderes del toro alcohòlic, ell, que és el fundador del PGB (Partido de la Gente del Bar). No em sembla una crítica tipus "el futbol és el nou opi del poble" ni sobre la manipulació de cap tipus de sentiment ultranacionalista sinó que sembla que fa un innocent acudit entre el color vermell de la samarreta de la selecció espanyola i el dels moviments comunistes... Jo vaig pensar amb allo de "la marea roja lo invade todo" que havia guanyat la Unió Soviètica (una cosa que hi havia abans al mapa) o que hi havia un revolució socialista i jo no me n'havia assabentat.

També té el punt de crítica contra el sistema europeu que ens van voler vendre com no sè quina meravella i que només és una mena de demostració constant de qui són els rics i qui són els pobres, qui són els europeus i qui són els immigrants, qui són les grans empreses a les que no tocarem ni un pèl i qui són la resta a qui no protegirem. Em sembla curiós, de totes maneres, que algú que està sempre en temes reivindicatius i tal es cregués la meitat de les mentides.


Y, a més, això: el pirateig xenòfob

La documentació és important

En fi, un blog força interessant.

I crec que ja està per ara.