20130313

Xerrada Superman.

Data Estel·lar vejam Dimecres 20130313

Rebo això:














Caram! Copipegat a la primera. Quina sensació!


A Tarragona segueixen movent-se per la historieta:

La propera lectura del Club de Còmics de la Biblioteca serà Superman, que pots treure de la Biblioteca. En motiu del seu 75 aniversari de publicació initerrumpuda, llegirem l'obra Superman All Star, volum autoconclussiu amb guió de Grant Morrison i dibuix de Frank Quitely. El 6 d'abril (11.30 h Biblioteca Tarragona) ens trobarem amb Eloi Blai per cmentar-lo, així com l'Eloi, expert en el personatge, ens farà 5 cèntims sobre la història de l'Home de Ferro i els autors més importants. Altres actes dins del club seran:

- 13 d'abril 8:40 excursió al Saló del Còmic de Barcelona. Info del saló. Cadascú es paga les seves despeses.
- Llibre del mes d'abril: Peret que buscaba la Muerte, de Zar
- 22 d'abril, 20.30 h Biblioteca: Trobada per llegir el còmic, amb Hugo Prades.
- 23 d'Abril Sant Jordi: club de còmics a la Rambla, amb autors i informació del club.
 Us agrada Superman? Bé, el personatge... la disfressa. Vola: mola... Però, dic les historietes, us agraden?

Conec gent que sí... De fet, conec un expert en Superman en un fòrum no dedicat al superherois...

Penso que Superman és un personatge esgotat en si mateix, no per causa del seu ús i abús i malgrat que algú digués que Superman és invulnerable fins i tot als mals guions, en relació a la sobre-explotació que se'n va fer als anys 60... i quin problema es veu que hi hagués un Super-gos? Com va dir algú, sembla que al final tothom de Krypton es va acabar salvant, en relació amb una història dels anys zerontes.

Superman està esgotat perquè, en aparèixer, la història s'acaba. Superpoderós, superveloç, superfort, que pot trencar la barrera del temps i l'espai, amb una superment prodigiosa, rey dels superherois, adorat pels altres, la seva aparició en algun crossover m'ha fet veure que suprimia tota la història. Un parell de vinyetes de Superman i adéu problemes.

Passa també que la versió que jo conec va estar ultravalorada durant dècades: la de John Byrne. Alguna aventura adequada, moltes innecessàries, un dibuix que de cops és esplèndid i sovint fracassat, i no només per l'existència d'una plèiade d'altres guionistes, dibuixants o entintadors... això és per a mi l'etapa de Byrne que tant va agradar als anys 80, o que tant va fer Zinco i els seus redactors perquè els lectors la desitgessin.

Així que, per una vegada, diré que les pel·lis de Superman solen ser millors que les revistes. Sobre els dibuixos animats -TV3, 1985-, amunt-amunt i fora (d'aquí), perquè no tenien ni moviment ni cap tret destacable. Devien de ser molt barats -la misèria típica de CiU-.No, que són dibuixos clàssics. Menys romanços.

Ara bé, una xerrada sobre el personatge al voltant d'un tebeo, això sona bé.





1 comentari:

Nani Blasco ha dit...

Totalment encertats els teus comentaris. Però en particular Morrison troba, en aquest còmic, quins rivals pot tenir un super extraterrestre invencible. I ho troba, de vegades forçant la màquina, d'altres amb tombs ingeniosos i inesperats. És una mena d'homenatge concentrat a 70 anys de sèrie.
Vina a la xerrada i ja veuràs!