Del mateix llibre d'Historia i Tebeos

Data Estel·lar una altra, però Dijous 20101209

Potser hauria de dir-ho... l'objectiu no confessat per a aquest mes de desembre és arribar a fer tants missatges durant el 2010 com l'any 2009. Material no me'n falta, idees tampoc, un scanner sí, però ja tinc la càmara de fotos que em va prou bé (sobretot si haig de comparar amb molts tebeos que he comprat al llarg de la meva existència lectora). Ai, el problema és el temps, sempre el temps, oi, superintendent?

El missatge anterior
El llibre és Guerrers, Corsaris, Soldats i Detectius. L'autor és Antoni Marimon. Va tenir una tirada de 1000 exemplars... absolutament desconegut, el vaig agafar de la biblioteca municipal de Barberà. Com que el llibre va tenir uns dinerets
del Consell de Mallorca-Departament de Cultura, no em semblaria gens estrany que hi hagués una migracio institucional cap a la Diputació de Barcelona, realment la gran Administració Pública que manega diners, personal, ciutadans, localitats i polítiques públiques, com la de promoció, creació i desenvolupament de biblioteques. És evident que no va ser gràcies a Pujol ni a CiU, ni a Artur Mas (el segon de Pujol durant molts anys) que van desenvolupar-se les biblioteques de la província de Barcelona. Curiosament, els de CiU sempre prenen la cultura com un dels seus estendarts. A l'hora de la veritat, deia en Milián Mestres, fundador d'Alianza Popular junt amb un tal Fraga, que igual coneguin vostès, que a les negociacions entre CiU i el PP (anys 1996-2003) no es va parlar mai de res que no fos economia o ajuts a grans empreses o comerç internacional. Prèviament, ja sabíem que les biblioteques eren dels sociates de la DiBa i no dels convergentsinuionistes de la Geni. Val a dir que parlar de política no es baladí en aquest context (per fi he pogut fer aquest joc de paraules): si va ser, com em penso, un traspàs de llibres del Consel de Mallorca a la Diputació de Barcelona, no va ser per deferència institucional, sinó per la coincidència política (socialistes arreu, i coaligats arreu) a les dues ribes de la Mediterrània catalanoparlant.

Em sobta i m'apena que aquest llibre hagi passat tan desapercebut, en una època en què semblava que hi havia més receptivitat als tebeos, també al mateix àmbit dels tebeos. Recordem que molts cops l'entorn del comic ha volgut desfer-se de ser comics, i han volgut ser més cine, o més música, o més animació o més alguna cosa que no siguin els comics. De fet, cada cop que sento, i fa anys, des del 2002 o així, quan el programa de ràdio Més Enllà de la Vinyeta, deia la col·laboradora que "aquest comic és per a qui no agafa mai un comic, per a qui no n'és lector"... notava que no estava obrint un nou mercat no marcat per la maduresa (Economia-Marketing-Mercats Madurs) sinó fent una nova escletxa insalvable, entre la historieta i allò que realmente és, haurà de ser i serà CulTuRa (amb tres majúscules de tanta importància com té).

La inexistència d'aquest llibre és tal que no l'he vist mai en les meves freqüents passejades per la macro-parada d'editorials i institucions del comic de les Illes Balears al Saló del Comic.

Passem a comentar el llibre:

p39: Antoni Marimon comença el que serà una immensa llista de tebeos. Els coneix, els cita... i fins i tot, al final del llibre fa el que jo entenc que és la primera fotobibliografia que he vist: fotos dels quaderns d'aventures citats. No només un Hazañas Bélicas sinó uns d'aquells dels quals ens ha parlat. Apart, una bibliografia típica i una enumeració de revistes.

Evidentment, cal veure'l en una conferència o en uns actes tipus Els Juliols de la UB a n'Antoni Marimon.

Per tant, com volia dir, a partir de p39 comença a citar des de Los Vikingos, de l'Editorial Mateu, a Cabeza de Hierro d'Editorial Marco. Tinc ganes de fer un missatge només citant les sèries d'aquest llibre. No crec que em doni temps abans d'haver de tornar el llibre a la biblio... però, vaja... és comparable només als àlbums Picassa de Carasucia.

Parla de la col·lecció Efemérides Históricas. L'autor no passa un moment sense recordar l'ús abusiu de la paraula "espanyol" per a l'Edat Mitjana. Acaba dient que s'era espanyol al final del segle XV com s'és europeu al començament segle XXI. Parla de l'adscripció de mites castellans o aragonesos (sembla que aquests en minoria; vull dir, que no m'ho sembla només a mí, sinó també a l'historiador).

Després passa a l'Edat Moderna i basteix el llibre en les edats en què se sol dividir la Història. L'Edat Moderna dels tebeos està farcida de pirates, com a la resta de la ficció popular (novel·les, pel·lis). L'autor principal sembla ser l'inqualificable Iranzo (un dibuixant que és dos estils propis i instranferibles, segons la meva opinió, incomparable amb ningú més). Fou l'autor d'El Cachorro, l'èxit del qual provocà l'ascens de l'Editorial Bruguera i els Capitans Truenos. Fet desconegut per a mi, Iranzo ja havia fer El Pirata Desconocido, amb la mateixa base del posterior Cachorro, i nom del protagonista -Miguel- al 1944-1945, a la revista Chicos, de Madrid (Marimon sempre, sempre, sempre ens dóna la referència geogràfica, local, provincial, regional-autonòmica dels autors)

A continuació parla d'una sèrie que convindria recuperar: El Espadachín Enmascarado, de Manuel Gago. És total. Tot allò que un diu que no es pot realment aplicar al Guerrero del Antifaz sí que es pot aplicar aquí. Els escenaris són variats: és un Guerrero uns segles més tard, i la geografia -Flandes, França, les colònies americanes- és molt més àmplia, així com l'espectre d'oponents. Els guions, ens diu, eren de Pablo Gago (germà) i Pedro Quesada. Així, aquests tres, junt amb Vicent Tortajada i potser Luis Bermejo, formarian el nucli de la signatura M.Gago. No és que toooooots els dibuixos i guions i entintats els fes una persona però... Déu n'hi do! Marimon enumera com unes vint sèries més. Allò d'Ibáñez: "hi havia capitans truenos, llampecs, centelles i tots els fenòmen meteorológics". N'hi ha sin rostro, sin miedo, enmascarados, audaces, alegres, de hierro, verdes, vengadores...

I s'atura al Corsario de Hierro. Ens diu coses ja sabudes. Però també ens destaca l'aparició d'un personatge històric, Stenka Razin, cosac rus del segle XVII que va fer una revolta de camperols russos contra el tsar Aleix Mihailovitx. Va capturar Volgograd (dita llavor Tsaritxsin).

Antoni Marimon dedica espais importants a tractar temes espanyols, diferents de comics d'altres països: així, la visió de l'imperi de Carles I i Felip II, Hernán Cortés, etc.. a la serie Efemérides Históricas. I a Hombres Famosos, de Toray (1968), que són llibres estil Historias Selección, una novel·la amb una página d'historietes cada tant. Sembla ser que es va dedicar fins i tot un d'aquests llibre a Juníper Serra (deu ser interessant): Fray Junípero Serra. El Evangelizador de California.

Enigmàtica frase: "Tot i algun lapsus greu, les dades històriques són, en conjunt, bastant correctes". No sé si l'aprova o el suspén.

M'assabento d'un pseudònim d'Armonía Rodríguez Lázaro (muller de Víctor Mora): Elsa Martín, quionista d'El Corsario Negro, a Joyas Literarias Juveniles


Destaca l'autor l'escassa presència a la col·lecció de Joyas Literarias Juveniles i, en general, a adaptacions literària, d'obres espanyoles. De fet, gairebé només Don Quijote de la Mancha. Si voleu, jo ho explicaré: no són aptes per a menors d'edat. Sovint, tampoc ni per a majors. Si teniu la desgràcia de veure alguna sèrie espanyola de la tele, ja sabeu el que vull dir.

Un altre tema espanyol es el de la Guerra de la Independència, que darrerament veig que se sol anomenar Guerra del Francès. De fet, el nom usual dóna a entendre que hi va haver una indepedència com després d'una perllongada ocupació, una conquesta de molts anys o dècades o una colonització completa.

Existeix, amics de Marvel, un Sargento Furia, la primera vinyeta del qual, copio, "imita el famós quadre de Goya Els afusellaments del Tres de Maig", amb una bafarada (bocadillo) que diu: "¡Antes mil veces la muerte que someternos al invasor! ¡Viva España!".

p77: Passa a parlar del comic de l'Oest, un vendaval de sèries. Ho emmarca a l'Edat Contemporània... cosa que podríem considerar lògica si algun cop, en algun llibre de text d'alguna editorial en alguna escola, institut o facultat universitària d'aquest país se'ns hagués parlat de la Conquesta de l'Oest, o de la de la Pampa i la Patagònia, la cessió de lots de terra als que hi arribessin i matessin indis per convertir tot allò en prades per al Capitalisme.

Arribats a El Coyote, queda que la més gran influència a la historieta d'aventures espanyola és una barreja del Zorro amb El Comte de Montecristo. Evidentment, és una barreja imbatible. El Coyote, de José Mallorquí i Edicones Clíper va ser un gran èxit. Va tenir edició francesa als anys quaranta. Haig de citar les paraules: "C'est le héros de tous les bons Californiens, l'ennemi implacable des Yankees rapaces qui prétendent anéantir la vraie Californie". Caldria parlar algun dia de com els tebeos espanyols van trencar l'aïllacionisme ideològic feixista (aconseguir l'autoabastiment)  l'embargament econòmic exterior molt abans de 1959 i del Desarrollismo posterior.


Com que estic fent un curs de Francès i el blog és meu, i això no ho llegirà ningú, posaré unes explicacions sobre Francès FLE: "C'est" indica una definició. "Héros" fa referència al protagonista, no necessàriament a l'heroi, tot i que aquí... "des" abreuja "de" i "les"; "qui" indica el subjecte de l'oració subordinada (qui=pronom de relatiu =Yankees).

No serveix de res aprendre francès, gairebé és tan inútil com l'anglès... no hi ha tebeos en francès a les botigues.

El Darrer dels Mohicans sembla ser la inspiració, sovint llunyana, de gran part de les sèries d'indis, de les quals hi ha no poques. Marimon en destaca Lucha de Razas, d'Editorial Marco, amb un argument d'entrada apassionant. El dibuixant és, atenció, Juan Antonio Martínez Osete (Mart-Os: Mortadelo y Filemón, Durand i Dupont, Capitán Trueno, illustracions per a passatemps...). Els guions són de Joaqum Berenguer Artés. L'any és 1952... d.C. No sé ni perquè em mato en citar-ho si no hi ha ni un sol editor capaç de recuperar-ho en condicions. Això sí: ens duran els monstres i la ficció paranoico-antiomunista ianki, i qualsevol cosa on surtin uns adolescents armats amb dibuixos immensos en un manga. Tot per dir: quines coses rares fan en aquells llocs.

La primera part, fins al número 25, són lluites entre indis d'una confederació contra els anglesos. Diguem-ne, afegeixo jo, que els anglesos podien ser dolents perquè la Pèrdia Albion era l'enemic oficial i tradicional de l'Espanya eterna. Així fins a que la Codorniz va declarar-li la guerra a Anglaterra i, des de llavors, ja se sap... bevem té.

Des del 25, la col·lecció es diu Lucha de Razas. Pieles Rojas contra Blancos amb un indi dels Estats Units descendent dels emperadors de la dinastia Moctezuma i dels espanyols. Què? És o no és un argument imprescindible? "¡El descendiente de los esforzados conquistadores españoles i los orgullosos emperadores incas!" (al número 26).

Es cita la sèrie Yuki el Temerario (José González, Vicent Ibáñez Sanchís), d'Editorial Valenciana (1958, 112 números). És una sèrie que a mi em sona vagament, però que desconec per complet; i a la qual Marimon no dóna importància perquè no és gaire violenta. Així es demostra com es creen els mites: si només es destaca allò violent, l'època fomentava la violència.

A p91 enumera els quadernet de la sèrie Jefes Pieles Rojas (Editorial Gestión, 1958), que són biografies de caps indis de les quals es vol incorporar aquella part positiva a la civilització moderna. Ai, si ho haguessin fet amb dibuix lleig i amb el nom de "novel·la gràfica", ara tothom estaria adorant aquesta sèrie. No, perdó, no seria una sèrie, sino una cadena de vuit novel·les gràfiques, una octologia, que ens ajudaria a comprendre el nostre món actual. Sí. Sigh. ¡Editorial Gestión! Tindran a veure amb Gestión2000?



L'editorial Maga va treure Apache, que va ser un èxit.. i que jo apunto perquè no tenia ni idea de la seva existència. El dibuixant era Luis Bermejo: al 1958 aquí i al 1983 a El Capitan Trueno. Si és que mai no hi ha renovació al comic espanyol. El guionista era Pedro Quesada. Claudio Tinoco serà un dibuixant posterio de la sèrie.

Ediciones Galaor (no tinc el gust... però és que hi ha moltes coses que no em sonen ni de mercadillos): va publicar al 1963: Apache. 65 números (no són gaires... tampoc no piqueu ni així? ai, aquests editors). El guió, segons diu el llibre, era força bo, de José Luis Ríos, perquè les dades  històriques són acurades. Una novel·la basada en trets històrics que es desenvolupa cap a altres indrets.

Realment, una publicació bona avui dia convindria que tingués textos sobre cadascun dels autors i les seves obres, i sobre les condicions del temps. Què hi feien al cinema importa molt (les pel·lícules de l'Oest, que no eren les més famoses avui dia, sinó de l'oest, de tiros, d'indis). Posats a fer, textos de rigor històric, i ben fet, és a dir, amb il·lustracions, potser amb alguna tira d'historieta basada en fets històrics, com dient: el tebeo de ficció diu això però el tebeo, basat en fets reals, diu això altre. Així tindríem les dues versions: la divertida, l'antiga... i la real.



Com no podia ser un altre M.Gago va treure el gran èxit: El Pequeño Luchador. El nom em sona, el cognom no. Diu que té trets d'un serial dels anys 20, que els indis no són tan maniqueus, tot i que són vistos com a negatius amb un fort racisme. Hi ha una índia, Flor Blanca, amb un paper positiu (potser és com la Zoraida del Guerrero del Antifaz). La violència i les tortures són contínues. En fi, què més voleu? 230 números.

Rayo Kit: Iranzo, de nou, al 1949, per a Editorial Toray (qui té els drets de les obres d'aquesta editorial? Si ningú no els vol... em sacrificaré i els prendré jo mateix).. Hi va tornar al 1960 amb Dick Relámpago.

Quan acaba l'apartat de l'Oest amb indis, enumera la resta de sèries, les de pistolers. Com que no es pot treure suc històric, només les cita, però en Marimon ens demostra contínuament que, com a mínim, li sonen o les ha llegides o s'ha documentat.

No sé si continuaré. Però estaria bé.