Entre Euràsia i l'Hemeroteca de Ciència Política i Sociologia

Data Estel·lar teòricopràctica Dimecres 20100519

En aquest blog de tebeos que, a més parla de tebeos, també comuniquem de vegades coses sobre Política en general, sovint massa deixat portar pels sentiments? Potser sense massa dades fiables... però és el que hi ha. Algun llest va dir que no calia ser objectiu, inclús va dir que calia ser no objectiu ni neutral perquè no en sóm, perquè cadascú sóm dipositaris de les experiències, creences, temences del nostre grup social de partida i del de grup social de referència.

Sigui com sigui, quan he parlat sobre Política o Societat, em temo que he fet més opinió que no pas Ciència Política o Sociologia. No és menys veritat que és el que m'he trobat al llarg dels lustres amb politòlegs/gues i sociòlegs/gues, que ens han volgut vendre motos i revolucions mafaldianes amagades sota les premisses de la multidisciplinarietat; total, per continuar igual o pitjor, i acomodats tots.

Potser si un dia cobro d'això seré més objectiu o neutral? No crec... que en cobri, no que assoleixi objectivitat i/o neutralitat.

Així doncs, per comparar, contrastar o variar una mica, deixo aquest enllaç: L'Hemeroteca del COLPIS
Són articles, em temo que de premsa, de diferents politòlegs/gues i sociòlegs/gues... és a dir, que tampoc, llàstima, no ens trobem a prop de la Ciència sinó de l'opinió. En aquella barreja que tant ens agrada de dir que sóm politicòlegs (que és la paraula bona, nens i nenes) o sociòlegs, però fer de periodista. En realitat, Amando de Miguel és el referent: el tertul·lianisme opinatiu disfressat d'indiscutibilitat catedràtica; l'activisme polític en comptes de l'anàlisi de casos o de l'anàlisi de la societat; parlar de l'actualitat del dia, deixar-se menjar pel dia a dia en comptes de tenir una visió més general, més transversal, més àmplia en el temps.



I sobre Ciència Política o Sociologia o Geopolítica de veritat, de la que m'agrada... també tinc una cosa molt xula: un curs anomenat El Retorno de Eurasia. El títol és en castellà pèrquè, com sap tothom que sent Onda Cero, la COPE, Intereconosuya, Veo7, Es Radio, a Catalunya no es pot parlar en castellà.

Més que un curs sembla que es tracta d'unes xerrades o conferències:

Anoto algunes de les més curioses:

2 de juny El nuevo orden chino y sus grietas.

Primer es parla d'un nou ordre... mundial, deien als anys 90, amb l'adveniment del Món Unipolar. Ara, tot i que se'n parla molt del Món Multipolar d'EUA, UE, Japó, Xina, Índia, Brasil, Turquia... etcètera... tot i això, a mi em sembla que el món és cada cop més xinès. Tot comença a decidir-se a Xina. Si us hi fixeu, les notícies tontes -tipus les Vivir Para Ver que hi havia abans a la revista Lecturas- abans feien referència a Estats Units, i als anys 60 o 70 també a la URSS (sobretot, temes científico-tecnològics) i ara hi ha cada cop més presència xina. Xina és la gran potència d'Àfrica, i els seus mercats de carrer (els mercadillos) estan plens de productes xinesos, igual que a Espanya... igual que a Marroc, o que a Argentina. Tot sembla ser més xinès. I pot tenir implicacions en pràctiques democràtiques o en l'Estat de Benestar (les retallades de Zapatero a Espanya, per exemple).

El poder amable, sense grans cops militars.


Xina té interessos econòmics a l'Asia Central (la voracitat per obtenir matèries primeres i energia). Xina té regions immenses encabides al que és l'Àsia Central, com el Xin Jiang, on hi ha moviments de protesta contra les polítiques d'aculturació, xinatització i, en fi, de genocidi cultural o inclús de l'altre.


9 de juny Irán, la revolución secuestrada. La evolución del apoyo popular a la R.I.I.  Qui ha segrestat la revolució? Pot existir una revolució més enllà d'un període de 10 anys (cas de la Revolució Francesa)? Com i quan s'institucionalitza la Revolució i es mitifica i es traeix en fer-ho? (cas mexicà)


30 de juny El regreso de los turcos al Asia Central

Erdogan és el polític més intel·ligent que hi ha a Europa actualment. D'això m'agradaria parlar-hi algun dia. El tema de la integració de Turquia a la Unió Europea contra l'altra possibilitat, la del vincle centre-asiàtic: els turcs procedirien de tribus nòmades mongols, i estarien relacionats amb els uzbeks o els kirguizos. Hi ha el Turkmenistan com a Estat d'Àsia Central. I l'Imperi Turc s'endinsava cap a l'Est. Hi ha el Turquestan (vegi's el Guerrero del Antifaz, que això segueix sent un blog de tebeos). Un país en un procés de modernització permanent i en ajust continu amb el que demana Europa (no sé si als espanyols els sona d'alguna cosa), amb vincles religiosos, culturals, econòmics,  i potser influència cap a l'Est.

7 de juliol La nueva Asia Central en la política rusa
Àsia Central: l'estranger pròxim de la Federació Russa, la qual conté repúbliques federades i regions autònomes centre-asiàtiques, així com els Estats d'Àsia Central havien estat membres de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques. Vincles històrics i econòmics: gas, petroli, les grans empreses russes ficades fins al coll en un terreny colonial en què ara competeixen amb Xina i els Estats Units com a poders emergents a la zona. I el cas de Txetxènia.

14 de juliol Conflicto en el Cáucaso Norte: Chechenia y más allá

Txetxènia, que es va independitzar junt amb Ingushetia en l'Estat no reconegut per ningú de Txetxènia-Ingushetia, al primer terç de la dècada de 1990, i que ha patit una sagnant guerra petro-imperial per part dels plutòcrates russos. Una guerra i unes morts que han servit per bastir el nou nacionalisme rus.