20090529

Heeeei, que parlen de nosaltres a la tele

Data Estel·lar Divendres cirera20090529poma (parafrasejant la darrera data del Planeta Terra, segons el Doctor Who)


Copipego:

Hola:

Somos los responsables de l"Espai Internet", una pequeña sección del Telenotícies del mediodía, los domingos en TV3

Abro este tema para avisaros de que este domingo 31, al final del Telenotícies (sobre las 15:10), tenemos previsto hablar brevemente del "Foro de la TIA", en un especial sobre tebeos en Internet que hacemos con motivo del Salón del Còmic de Barcelona.

No tenemos mucho espacio, y la mención es muy breve, pero pensamos que tal vez os gustaría saberlo, para poderlo ver. Si no podeis verlo en directo, os informamos de que tanto el video como el texto quedan colgados después de la emisión en el blog de l'Espai Internet en el portal 3cat24.cat.
http://blogs.ccrtvi.com/espaiinternet.php
Incluso se pueden hacer comentarios en el post.

El texto del vídeo es en catalán, pero esperamos que no sea de muy dificil comprensión.

No, per mi, no és de difícil comprensió. I a la resta ja els hi traduïrem.

Temps: el present
Data: diumenge
Lloc: TV3

Parlaran de nosaltres a TV3... uaaaaaa...

Espai Internet és un d'aquests microespais que tenen a TV3, i que són els que realment separen un telenotícies d'una televisió pública d'un d'aquest informatius de xais de dos caps d'Antena3. Hi ha encara un microespai força interessant sobre immigrants. Com a mínim no parlen de futbol.

Em pregunto què diran de latiacomforo.

Els suggereixo que diguin que:

a) És un forum sobre tebeos.
b) Que no ens ha calgut ni moderador durant anys perquè hi ha regnat un certa educació.
c) Que s'han fet alguns descobriments, o això ens pensem nosaltres, en relació amb tebeos d'humor, infantil i juvenil, i sobre els seus autors. Generalment, els mitjans especialitzats no s'han estimat parlar sobre el comic del nostre país. Només fa uns pocs anys que s'ha despertat la idea de "oh, que a l'Editorial Bruguera i d'altres feien coses que estaven bé".
d) Que Internet ha canviat les relacions entre els lectors i les historietes. Ara un pot estar aïllat en un poble però pot parlar de temes que l'interessin, per exemple, un tipus d'historieta concreta, amb una persona que també té molt d'interès, tot i que estiguin separats per milers de kilòmetres. Per posar un exemple, a algú li va quedar gravada una aventura que no va poder acabar de llegir (perquè era una historieta de "continuarà" i no tenia el número següent). Doncs bé, ara pots tenir moltes opcions de que algú t'expliqui què va passar al següent número. O quins autors o quines circumstàncies s'esdevenien perquè aquell guió o aquell dibuix fos d'aquella manera.

La col·laboració en xarxa aplicada a un cas concret: els tebeos.

I ja està. Tampoc no dóna temps a més.

Una altra manera de perdre el temps al món hiper-desenvolupat del Nord. Tot el temps que no fem servir en anar a buscar aigua caminant 4 kilòmetres, alguns l'utilitzem en parlar per Internet.

20090522

Los Pitufos del Tío Vázquez

Data Estel·lar Los pitufos del Tío Vázquez Divendres 20090523

Pues mirando el ZZ Especial número 50 del que hablaba en el último mensaje, me encuentro con esto:



¿A quién se le ocurriría la idea de hacer un pitufo vazqueziano?

Os dejo el puzzle para que lo hagáis.

Yo creo que es la Pitufita original. ¿También by Vázquez?

¿La primera historieta del Capitán Barbaloca?

Data Estel·lar xafugosa 20090522

J. Nabau fue un gran dibujante de tebeos. A su habilidad como dibujante narrativo unía una extraña pericia para la ilustración. Ahora mismo tengo ante mí unas viñetas que lo mismo son de las que hacen avanzar la narración como pueden servir como portadas o posters.

Parece ser que era sobretodo un dibujante autodidacta.

Y parece ser que compartió estudio con Raf, el de Sir Tim O'Theo. Y enconces es cuando me surge la duda de si algunas formas de plantear las escenas o algunos personajes o algunas expresiones son sólo de Raf o sólo de Nabau o si son de ambos.

El Capitán Trinquete tuvo una existencia en los años 60 o 70, publicado en álbumes de un tamaño pequeño, muy atractivos. Cuando los he visto de segunda mano son muy caros. Demasiado, teniendo en cuenta el insensato olvido al que este autor y su obra han sido tenidos. El Saló del Còmic de Barcelona, Ficomic, no ha tenido nunca en mente hacerle una exposición. Es lógico: ahí sólo se exponen cosas de venta al corto plazo. En poquísimas ocasiones tenemos ocasiones de ver algo valioso por sí mismo y no porque las editoriales quieran sacar un pelotazo. He ahí las exposiciones de este año 2009, relacionadas con los tebeos de fútbol (género casi inexistente en la Historia Tebeística, aunque nos dirán que sí que había, y mucho; ya me lo diréis cuando os paséis por la exposición). Esa exposición de tebeos de fútbol intenta ser un doble pelotazo, uno para captar visitantes socios del Barça y del Espanyol (al fin y al cabo, un equipo del Grupo Planeta) y otro pelotazo por Eric Castel, en reedición (de esas de coger la tripa de lo que hizo Grijalbo y cambiarle el anagrama de la portada y a correr, por un poner).

Que Nabau y tantos otros se merecen exposiciones, reediciones y explicaciones sobre qué hacían y quiénes eran es tan obvio que habrá que irlo repitiendo por ahí.

Hacia los años 80, el personaje pasa a Bruguera, en una de esas fagocitaciones monopolísticas. El personaje pasa a llamarse Capitán Barbaloca. Para mí ha sido un personaje de la revista Pulgarcito pequeña. Sin embargo, en el verano del 2008 comencé a sospechar que esa revista era una especie de refrito de la revista Zipi y Zape y sus variantes. Osea, toda una revista pensada como un refrito de otra. Así, Pulgarcito había sido presentado en Zipi y Zape (Un día, una vaca...). Lo mismo pasa con Cubito (o Felpudo, el perro que es como una bola de patata blanca, dbiujado por Dupa). Lo mismo pasa con Los Pitufos, magistralmente dibujados por... esteeeee ¿¡¡byVázquez... ?!!! Y Los Cinco Amiguetes (los cuales tienen el récord de historieta refrita y remontada; un día a ver si me pongo y lo comento una miaja).

Me quedaba el Capitán Barbaloca. Pero resulta que, aparte de mis idas y venidas del sitio inevitable, las explicaciones del forero Hediondo, y de la propia familia Nabau me dieron que pensar... (milrayos, esto me recuerda que no hice unos mensajes sobre comic y educación... y eso que me dieron permiso para poner sus imágenes...) Eso por pensar... Por esas fechas, encontre un Zipi y Zape Especial número 50. Es una revista con petromortadelos con fecha 1980519.

Ahí hay una historieta titulada: El Capitán Barbaloca en El Tesoro de Calahuac.

Es una aventura realmente compleja, montada a partir de las comidas de tarro típicas de Nabau, con sus detalles, como una botella, el hambre de los piratas, un poco de todo, batallas con un pirata rival (parece que fuera un personaje habitual), aztecas...

Pero lo que realmente me llama la atención es que parece una historieta primitiva. Los personajes son más grandullones. Parece que el dibujo quiere ser más realista. Hay más marineros, y no sólo los tres habituales: Tosidrín (genial personaje), un pre-Morfeo y el cocinero Salpicón.

¿Pudo ser la primera historieta de este emblemático personaje que disfrutó de una vida independiente y que acabó engullido en Bruguera?

20090521

Allá vamos

Data Estel·lar tomaya Dijous 20090521

En la web de Survival se puede encontrar el siguiente cuento ilustrado (libro-cómic, he leído que le llamaban en Greenpeace, sic, con el acento y todo): Allá vamos, otra vez.

Se trata del más duro alegato que he leído jamás contra las diferentes formas de machacar a los pueblos indígenas que se inventan desde Occidente o el Norte.

Es interesante ver el vocabulario que utilizan para enmascarar la destrucción del hábitat, de las formas de vida y la cultura de los pueblos indígenas: "colaboraciones con el Sector Privado", "Desarrollo Comunitario Participativo".


Nota: un pueblo indígena es aquel que vive desde tiempos ancestrales en un lugar, desde antes de la llegada de los invasores externos.

20090516

Yo quiero un TBO (la canción y el vídeoclip)

Data Estel·lar porquetúvales 20090516

Cosas del Señor Ogro, que localizó esto en el youtube. Espero que no considere publicidad.

Se trata de la canción Yo quiero un TBO de la revista El TBO.

Escobar C1: polifacètic, una conferència

Data Estel·lar yonoleoakierkegaard 20090516

Resumen en castellano: mucha calor. Conferència Joan Manuel Soldevilla sobre Escobar. Éxito de Escobar dramaturgo. Obras desconocidas. Propuesta de reeditar esas obras y de hacer versiones en historieta con sus personajes. Rovira i Terenci Moix, alumnos del curso por correspondencia. Inventor-patentador y cineasta. Petición de Escobar en las bibliotecas.

Fa molta calor. Un dia comença ennuvolat. Sembla que fa fresca. Et fiques al tren. Ens empotren la calefacció aquella que fa pudor de la Renfe. Començo a suar. Núvols. Xafugor. Calor. Plou. Sol.
Així que no em ve de gust fer gaires activitats físiques... Al blog... Localitzo el que vaig anotar a la successora de la llibreta de les orques. Es tracta d'una conferencia que va fer en Joan Manuel Soldevilla, al final de la qual vaig veure a n'Antoni Guiral. Sempre m'equivoco: pensava que és que ell hi organitzaria alguna cosa, o que hi era per afició. Mesos després van sortir els volums, un en format superhumor i l'altre en format llibre amb il·lustracions, sobre la figura d'Escobar i els seus personatges. És a dir, afers professionals. Això no deixa de ser una feina. I, com és habitual, només es fa un curs d'anglès si et cal per la feina, no per interès cultural. És una metàfora.

Això són les notes que vaig agafar. No donaré gaire format. Segurament que la majoria d'idees ja són conegudes per part dels interessats. El que sí que és nou és el fet d'escriure i anotar les conferències i rotllos que envian el personal. És una antiga idea, que havia comentat amb algú fa molt de temps, la d'escriure les conferències (afegint-hi les impressions de la persona que pren notes, acudits, dibuixos i demés). De fet, la meva primera idea era escannejar les pàgines i posar-les tal qual. I que s'entengués el que bonament es pugui.

L'autor de la conferència va ser en Joan Manuel Soldevilla, autor del llibre El Pare de Carpanta i Zipi i Zape, sobre Josep Escobar, obra guanyadora del Premi Rovelló. El Premi Rovelló, atorgat a Mollerussa, és un guardó a tenir molt en compte en relació amb la historieta, la il·lustració i la Literatura Infantil i Juvenil, donat que ens aporta dades malauradamente desconegudes sobre el nostre passat.

La conferència va ser en català. Una novetat al Saló del Còmic. No és que sigui un fonamentalista de la llengua. Però, vaja, que també és una cosa rara el que passa: que parlen en català els castellanoparlants i en castellà, els catalanoparlants, pel fet que solen parlar amb audiències distintes com a fet habitual. El retrocés públic del català és actualment un fet. A nivell privat, que jo sàpiga, mai no ha existit.

Conferència:

Escobar va fer 60 obres de teatre en català que van tenir un gran èxit cap els anys 50 i 60 al teatre amateur (vol dir "aficionat", però dir les coses en franxute mola més). La més exitosa fou: Assaig General. Diu que en aquelles èpoques no hi havia un circuit de teatre en català. Jo afegeixo que no hi havia llum elèctrica ni aigua ni coses més indispensables per a la vida diària. De fet, al 1962, molta gent va morir a les coves del riu Ripoll, on vivien, per causa d'una riuada sobtada. Posem, si us plau, d'una vegada, les coses en el seu context social.

Afegeixo: si tant d'èxit van tenir aquestes obres, per què avui són oblidades. L'oblit comença directament als llibres de text de Català, els mateixos llibres de BUP i COU, ESO, del Certificat D de Català... que potser en parlen d'aquestes obres, que les citen, en parlar i enumerar desenes i desenes d'obres i autors? No. Al menys, els llibres que jo he tingut a les mans, no. Igual la cosa ha canviat darrerament, però ho dubto.

Atenció, pregunta: per què és oblidat un autor d'èxit? Perquè era ninotaire -dibuixant de tebeos per infants-? Perquè es dedicava al teatre amateur? Perquè les seves obres, no les conec, eren còmiques? Per la seva ideologia? Perquè era o havia estat o podia haver estat comunista? Perquè era l'autor de Zipi i Zape?, personatges que no només són de la historieta còmica per a infants, sinó que, a més, eren tremendament populars... i, a més, es publicaven en castellà? Per què des de llavors, anys 60, fins avui dia, anys 00, aquest dramaturg ha estat oblidat? Que no se'n fan, de muntatges, de les seves obres? És que a ningú no se li acut reeditar les seves obres de teatre?

Proposta: reedició de les obres de teatre. S'adjuntarà una historieta, comic, tebeo, bd o manga amb amb la mateixa obra de teatre.

Proposta vinculada: es podria aprofitar els premiats del Premi Escobar, que se sol celebrar a Granollers, per a aquesta tasca.

La meva proposta aniria més enllà: aprofitar personatges d'Escobar, que en realitat són actor contractats per fer les historietes, per fer aquestes obres de teatre. Segurament que el senyor o la senyora Plómez podrien fer un forat a la seva agenda per a aquesta tasca.


Escobar era polifacètic: ell mateix va l'adaptació al tebeos dels dibuixos animats. Això no em queda clar. La pel·lícula Érase una Vez... (La Cenicienta) sembla ser que és més interessant que la de Disney, l'empresa cràpula que va ofegar la indústria al nostre país enregistrant el nom i prohibint-ne el seu ús per al film d'Estudios Chamartín. Així va actuar la indústria dels Estats Units a Amèrica Llatina durant tot el segle XX, també en el camp de la historieta: ofegant. Després no volen que hi hagi líders populistes que es guanyen les garrofes i els audis a base de criticar l'imperialisme yanki. Aquesta película, Érase una vez..., ajuntava imatge real i dibuixos animats. El director artístic era Alexandre Cirici. Se'n va crear un cert merchandising d'èxit, tot i que desconegut actualment: cromos...

Sobre el tal Alexandre Cirici n'hi ha per fer un blog sencer: és un d'aquests personatges polifacètics tastaolletes que estava a tot arreu: política, cultura, publicitat, art...

És curiós, i això és meu, que quan ens acostem a l'Editorial Bruguera, o als seus treballadors... pels seus rodals sempre apareix alguna figura distingida en altres àmbits, o que és conegut per qualsevol altra raó i mai per la seva tasca en l'esbarjo infantil o humorístic.

El Museu de Granollers recupera les pel·lícules.

Proposta: fer un DVD amb totes les pel·lícules d'Escobar. Segur que hi caben perquè jo puc ficar 14 hores, o així, en un disc. Així que uns professionals encara més.

Una altra proposta: fer una col·lecció de DVD o una web de descàrrega legal d'accés públic amb totes les pel·lícules d'animació espanyola oblidades, tot i que generalment de gran qualitat.

Escobar era de Granollers. Del centre, que diren ara. Va marxar de la ciutat per anar-se'n "a prop d'allà". A alguna localitat veïna, a alguna urbanització, segurament, dic jo.

Arxiu de Granollers té com a objectiu el de recuperar el Patrimoni d'Escobar. A veure si és veritat.

Vinculat a això vull parlar de dues situacions que s'estan donant a Catalunya en aquesta dècada 00:

1.-La creació d'Arxius Comarcals. Serien llocs a on aniria informació d'arxiu obligat -centres educatius, ajuntaments, etc-. S'hi enviaria a l'Arxiu Comarcal quan no hi càpiga a l'arxiu de la pròpia institució. O quan l'Arxiu Municipal sigui inexistent o estigui ple... També crec que hi ficarien documentació històrica, potser institucional, potser personal.

2.-Des dels anys 80 o 90 se sap de la importància dels estudis d'Història Local, per part d'historiadors, científics socials, periodistes o aficionats sense cap de les anteriors titulacions. Generalment, quan se'ns fa una Història Nacional, s'amaguen interessadament els fets de la Història Local. Si un vol saber què passava a un poble qualsevol té més garanties de saber-ho llegint la Història local d'un poble de l'altra punta d'Espanya, que llegint llibres/veient documentals sobre la gran Història, que parla molt dels reis i dels pronunciaments, i poc de la realitat. I no en parlen perquè no els interessa. Aplicable a entitats tipus Catalunya.

Escobar col·labora a la pel·lícula La Rateta que Escombrava l'Escaleta. Tinc anotada una cosa que no entenc: "dibus pre-g-clum". Ah, no! Vol dir: "dibuixos pre-Guerra Civil".

Inventa, patenta i fa pel·lis amb dos sistemes de cinema domèstic:

1.-El Cineskob

2.-El Cinestuk: cinema infantil, tipus cinexin.

Això era per a cinemes amb calès. En aquella època la gent es repartia un plàtan entre quatre.

Sembla ser que, per a aquests sistemes, es van fer moltes pel·lícules aprofitant personatges de l'Editorial Bruguera. I jo que sempre m'havia fet creus pel fet que no existissin dibuixos animats d'aquells personatges! Doncs, de forma senzilla, n'havien existit!

Escobar i Muntanyola havien estat a revistes psicalípticas, pre-G.Civil.

Als anys 50, crea i patenta un curs per correspondència de dibuix còmic.

Sobre les patents, em pregunto si això li venia de sempre, o si se'n va adonar de la necessitat en el moment que va veure la voracitat de l'Editorial Bruguera, i de Rafael González, anant al Registre de la Propietat Industrial a patentat com a productes industrial de l'empresa tots els personatges, noms i marques.

Sobre el curs, el mateix Jaume Rovira, autor de Los Cinco Amiguetes a la revista Zipi y Zape, va seguir-lo, i ens diu que el mateix Escobar donava indicacions per carta. Magnífic. I després ens parlen dels cursos telemàtics per Internet, que són la cosa més aspre i antipedagògica que algú es va inventar mai (ara, sí, molt barata per a l'empresa que fa el curs).

Proposta: reedició d'aquest curs. Publicació a Internet. Sí, deixem-nos de tonteries: si ningú no vol fer-nos el servei de publicar cobrant, caldrà que algú ho faci gratuïtament.

En aquests moments tan apassionants, QUEDEM 9 ASSISTENTS a la conferència, en ple Saló del Comic de la Grrrran BCN, per on ens diran que han passat 100000 persones (comptades com a les manifestacions).

Terenci Moix, el famós polemista, periodista, articulista, fumador, presentador de televisió i escriptor, el personatge que va popularitzar l'Egiptologia a Espanya, tot això no necessàriament en aquest ordre, volia ser dibuixant de tebeos. Va aconseguir treballar a Bruguera: veieu? Sempre apareix algun personatge insospitat rondant l'editorial. La Història dels que no hi eren, o dels que gairebé hi eren o hi estaven o dels que hi eren però no es veien, podria ser tan curiosa com la dels autors que hi eren. Va fer el llibre sesenter Historia Social del Comic i el de El Comic: Arte para el consumo i formas pop, reeditat a mediados de los 00, a rebuf de la nostàlgia (no per Terenci, el qual sembla oblidat), les ganes de saber-ne més sobre la historieta, un cert intel·lectualisme gafapasta que s'apodera del món de la historieta i l'èxit del llibre Cuando los Comics se llamaban Tebeos. És possible que, havent passat per biblioteques variades durant els anys 70. 80 o 90, tant universitàries com públiques (si n'hi havia; ai, no volia parlar de Sabadell), us sonin els títols quan buscaveu llibres sobre tebeos; és lògic, donat que aquests eren els únics llibres que hi havia (i a la UAB, amb unes tapes negres i el paper groguent i llefiscós, puaj). Doncs bé, en Terenci Moix també va fer el curs d'Escobar i també en va rebre d'anotacions: Soldevilla ens diu que a Terenci Moix li feia il·lusió rebre correccions d'Escobar, qui s'ho prenia molt seriosament.

Recordaré, com si semblés de passada, que Escobar va anar un dia a un curs de dibuix: calia dibuixar un arbre "amb totes les seves fulles". Molt rebé, doncs ja tornaré a la tardor.
Analitzant aquesta anècdota, que surt a Escobar, Rey de la Historieta (el míticXD llibre de l'Editorial Bruguera, autèntic llibre de capçalera sobre aquest autor), Escobar es va equivocar. I ho sé per aquells dibuixos d'Ibáñez on surten arbres nus, només amb les branques: semblen tan o més complicats que dibuixar els arbres amb totes les seves branques que amb totes les seves fulles.

Escobar reivindicà els drets d'autor.

Als anys 80 crea les aventures polítiques de Zipi y Zape. A això sempre li donen molta importància. I no acabo de saber perquè, sinó és perquè hi participa Manuel Vázquez Montalbán, i està destinat als adults. Terenci Moix i Vázquez Montalbán: em sembla que ja tenim els dos popes junts en un article. Això es publica a la revista Tiempo, no per casualitat sinó perquè forma part del Grup Zeta, el qual s'havia quedat amb el fons editorial de Bruguera, les seves sèries, personatges, revistes i autors. Sovint sento dir que va ser un fracàs. Bah: l'únic interès d'això era fer publicitat; dir que aquests personatges estaven a la venda de nou i que els hi compressin per als seus fills. El que passa és que posar a Zipi y Zape en aventures polítiques ens dóna clarament dels problemes de visió que hi havia al Grupo Zeta. Ara els posarien amb els tipus aquests que van amb moto i cotxes, i segurament que hi hauria un altre fracàs. Però l'impacte està fet només per dir: les revistes de tebeos noves ja són a la venda i les podeu comprar.

Soldevilla diu el que cal dir: "es recuepera a dimensió política d'Escobar". Un dia m'agradaria llegir algunes historietes d'aquestes per veure si tinc raó: i que allò és menys Escobar del que sembla. Més publicitat del que sembla. I menys política i menys participació política d'Escobar del que ens solen dir.

Soldevilla diu també que Escobar sap crear personatges de la seva època i fer-los trascendir.

Ara passem a una part de la conferència que agradarà als professor de Sociologia que es creguin haver viscut al maig del 68: Zipi i Zape viuen en dos sistemes repressius contra la infantesa (no diu "dues institucions socials", sinó que anem de cara a barraca): l'escola i la família.
És per això, diu el conferenciant, que als nens de 9-10 anys, els segueixen agradant Zipi i Zape.

En aquest sentit, encara recordo un comercial que deia que els de Mortadel·lo i Filemó agradaven als de "Cicle Superior", als d'onze anys, mentre que "els nens de Quart" preferien Zipi i Zape. Vaig recordar que en alguna historieta d'entre 190 i 1983, Zipi i Zape diuen que fan "Cuarto de EGB" (per què tanta gente li deia "la básica"?), que correspon amb l'edat dels lectors (nou anys), tot i que els temes (Descoberta d'Amèrica, etc.) mai no he sentit que es fessin a aquesta edat.
Això va ser cap al 2003, quan els acaparadors de tebeos van decidir treure al mercat, per fi des de 1989, els àlbums de tapa dura de la col·lecció Mestres de l'Humor.

Soldevilla fa el canvi entre els currículums educatius per demostrar que és el mateix:

  • La llista dels Reis Gots és com aprendre les comarques.
  • El quarto dels ratolins és com dir-los que no usaran la plei. Això ho diu ell. Jo penso que Don Pantuflo els ficaria en un e-Quarto dels Ratolins tancats amb pokemons malvats, és a dir, caricaturitzant el càstig.
Per Escobar, fer tebeos és com fer teatre. Es tracta d'un intent per part del conferenciant per fer augmentar el prestigi dels tebeos, donat que el teatre és alta cultura, i no nomes altra cultura.

Sobre les edicions: desordre. Cal una edició acurada. Encara no s'ha fet. La de RBA no és acurada.
Això sempre m'escama: per què no es parla sobre les historietes de Zipi i Zape, sobre la Colección Olé, i les seves coses positives i negatives. Sempre que es fa una biografia sobre un autor similar, es parla de coses per a adults o de coses culturetes, però sempre es deixa de banda la seva emprenta real, en aquest cas, els col·leccionsole que hi ha per tot arreu.

Si Escobar fos francès, o si jo fos Califa enlloc del Califa... seria una figura molt reconeguda.

Demana l'obra d'Escobar a la biblioteca pública i l'Educació.

Existeix molt merchandising actual. Diu que van fer una sèrie d'animació "horrible" convertint a Zipi i Zape en una mala còpia de Bart Simpson (ja ho sé; són uns miserables).

Parla d'una perversió, crítica que comparteixo: aquests quadernets per aprendre a sumar amb Zipi i Zape i demés. Afegiré que, a vegades, la portada té els Zipi i Zape que va fer Ibáñez per a les guardes dels coleccionesole de Bruguera.

Com recuperar el material i el patrimoni? (em sona que aquesta pregunta es va fer des del públic). Resposta: un projecte comercial (lector nostàlgic) i l'ajut institucional públic (que el material arribi a biblioteques, escoles).

Això va ser al 2008.
Al 2009 ja puc respondre que tot llibre que arribi a una biblioteca té les seves hores i dies comptats. Els llibres són odiats per les biblioteques i centres educatius. Així que això no serveix per recuperar el patrimoni, més que de manera provisional. Cada cop em temo més que recuperar el material serà qüestió d'escannejar i fotografiar, posar a Internet, com molta gent arreu del món està fent, i que cadascú se'l baixi en diferents suports magnètics i d'altres que s'inventin, que la gent s'ho imprimeixi o el que sigui. Pot ser l'única manera que en un futur es pugui trobar aquesta informació per algú.

No sé si va en aquesta conferència on es va dir que el projecte de Museu de la Il·lustració, emparat per la Conselleria de Cultura, podria ser positiu en el sentit de la recuperació. I que publicar, editar aquests llibres, tebeos o pel·lícules antigues té un cost realment baix, donat que hi ha poques empreses interessades en competir per això. Per tant, si no s'edita no és tant perquè no hi hagi mercat, sinó perquè no se'n crea, no es fa investigació de mercats, no es posen pel·les per cap projecte (i la suposada crisi no és excusa, perquè 1996-2009: res) ni hi ha I+D en nous suports de publicació ni en buscar a qui li pot interessar tot això; perquè gent interessada n'hi ha, perquè hi ha gent per a tot, però cal trobar-los i això té un cost (una inversió, en realitat).

Conferència feta al Saló del Comic de Barcelona 2008. Amb moltes anotacions d'un servidor (informàtic).

20090514

El Còmic, una eina pedagògica

Data Estel·lar ambtemperaturadexafugor Dijous 20090514

Me n'acabo d'assabentar.

Fins el 16 de maig, hi ha termini per apuntar-se a la II Jornada 'El còmic, una eina pedagògica 2009'. És una activitat feta entre Ficomic i el Departament d'Educació de la Geni.

Com que sempre hi ha l'estúpid debat sobre si el Còmic està ben tractat per l'Escola, és bo de recordar, com ja he fet algun cop en aquest blog, que hi ha dibuixants d'historietes fent il·lustracions per llibres de text, que els mateixos llibres de text i webs educatives solen tenir elements i recursos
formals o de contingut que sorgeixen de la historieta.

Això no és nou. Ja als anys 60 i 70, em consta que hi havia llibres de francès al qual es feien referències a Astèrix. (potser algun dia en parlaré, o potser no). Als anys 80 i 90, així mateix, no és rar de trobar-se alguna pàgina als llibres de Castellà, Català o Plàstica, en relació al còmic com a recurs narratiu o d'expressió artística, igual que altres elements, com la recensió, la carta i d'altres. Això ha augmentat, entrada la dècada 00.

Potser per allò que diu Scott McCloud: que hi ha molta gent dels nostres infiltrada en aquests llocs. És una menció no gratuïta, com es veurà.

En definitiva, l'Educació no té pas indiferència cap als Tebeos. Més aviat, hi sol haver-hi una actitud positiva. No vol dir això que els llibres de text i les webs, o els quaderns d'exercicis, estiguin tan ben fets com els comics, però Déu n'hi do (expressió que significa: "no està malament").

Així, doncs, aquesta jornada, surt perduda en una web, l'XTEC, la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya ("oh, estos catalanes, cómo son, un web con educación ". No, si lo mismo existe en Aragón, Madrid, Comunidad Valenciana o Andalucía, por un poner).

Es tracta d'unes activitats per a gent del món de la docència. Tot i això, és possible que algú llegeixi això, li interessin els comics, sigui mestre, professor o similar, i no en sabés res sobre aquesta jornada.


El dia 29 de maig, primer dia del Saló del Comic, de 16 a 19h, més o menys, hi ha unes conferències vinculades al món de l'educació. N'hi ha una d'Oriol Garcia Quera, autor d'uns àlbums sobre fets històrics de l'Edat Mitjana i Moderna (Serrallonga, 1714, etc. ), en la qual parlarà sobre aplicacions a Secundària. Al cap i la fi, és on hi ha assignatures d'Història. Anna Pérez parlarà sobre la historieta a Primària. Està bé: no tot han de ser ordinadors portàtils i pissarres digitals, dic jo.

I, atenció, Scott McCloud farà una xerrada sobre el comic a les escoles d'EUA.

Sóc incapaç de trobar a l'espantosa pàgina de Ficomic, amb mal disseny i nul·la informació, com cada any, si aquestes xerrades són obertes a tothom. Tot i que, sabent que les activitats que no siguin anar a comprar entrepans i posters de pel·lícules solen estar buides, no crec que impedeixen l'entrada a ningú aliè al món de l'educació.

Entre aquestes activitats, també hi ha una visita guiada al Saló del Còmic, de fet, una per dia. Això em recorda que l'any passat veia al omnipresent Antoni Guiral amb grup de guiris. Doncs, alguna cosa de semblant.


Doncs ja ho sabeu.

P.S: si ets del Barça o de l'Espanyol: pagues menys... però què és això???!! Pensava que anar al Saló era anar a un lloc lliure de futbolers pesats.

20090510

Quelques pages sur la langue française

Date Estellaire TFE 20090510

Voicí quelques pages sur la lange, la culture et le monde francophone.

Radio France Internationale Se puede leer y escuchar: On y peut lire et écouter
Aunque la Onda Larga era más divertida. Mais le Grandes Ondes a été plus drôle.

Civilisation Française Una página con ejercicios de léxico. Une page avec exercices de lexique. On y peut lire et écouter. Se puede leer y escuchar.
Tambien hay un montón de enlaces web. Por ejemplo el radio-locator. Te lleva a la Radio-Télévision Belque de la Communauté Française. Es suficiente por ahora.
Il y a aussi beaucoup de liaisons web. Par exemple, le radio-locator. Il te porte à la Radio-Télévision Belque de la Communauté Française. C'est suffit pour le moment.

Si te caíste en una marmita o si eres de los que suele comer cada día, igual te interesa: marmiton
Si tu est tombé das une marmite ou si tu manges chaque jour, peut-être que t'intéresse.

¡Dessins animés de Yakari: 07:00
Lundi
11/05/2009

Jeunesse
Durée: 00:12 min
Yakari
Le Morceau d'étoile

Toute la tribu impressionnée vient de voir tomber du ciel une météorite. Curieux, Yakari et Graine de Bison veulent la retrouver. Mais c'est sans compter sur Ecureuil Pressé, qui a eu la même idée qu'eux. Alors que Yakari est sur le point de mettre la main sur l'objet tant convoité, Ecureuil Pressé provoque un éboulement. Yakari va devoir renoncer à son " morceau d'étoile " pour venir au secours d'une famille de coyotes menacée par l'éboulement.
Et Il était une fois...Notre Terre.... avec le Maestro

Une page avec renseignements de beaucoup de langues. Du français aussi. Peut être le plus complete web page sauf WordReference. C'est le meilleur page pour moi: il y a le dictionnaire et un forum. Il ne faut pas changer la langue du dictionnaire. Il traduit de l'espagnol à le français et a l'inverse. Il est comme si la machine peut identifier en quelle langue le mot y est écrit.

Una página con información de muchas lenguas. También del francés. Tal vez es la página web más completa excepto WordRefernce. Ésta es la mejor página para mí: tiene un diccionario y un forum. No hace falta cambiar la lengua del diccionario. Traduce del español al francés y a lla inversa. Es como si la máquina puede (pudiera) ientificar en qué idioma la palabra está escrita.

Quelquefois tu écris une expression qu'il n'est pas dans le dictionnaire mais il y a une liaison à le forum.
A veces tú escribes una expresión que no está dentro del diccionairo pero hay un enlace al forum.

À suivre...

20090508

Una buena época para re-entrar en esto de los tebeos

Data Estel·lar torderica Divendres 20090508

Este mensaje no es para internautas y foreros habituales.

Este mensaje lleva destinatario directo de cuyo nombre no quiero acordarme.

Es una buena época para re-entrar en esto de los tebeos. Si te gustan los tebeos de humor de la Editorial Bruguera, existe una colección de RBA, con Zipi y Zape, Carpanta o Las Hermanas Gilda: existen los nuevos superhumores clásicos con tomos de Schmidt, Segura o Vázquez.

Y además se van publicando artículos e imágenes en webs y blogs: habrá que decirlo claro. Si no fuera por la presión de los internautas, a ninguna editorial con los derechos de publicación les hubiera dado jamás por editar ni una brizna de estos personajes y autores.

Si te gustan los tebeos "clásicos". Si piensas que incluso "los años 70 son demasiado nuevos", estamos en una época en la que es posible localizar un buen montón de tebeos antiguos en ediciones nuevas.

No sólo de tebeos españoles, sino también estadonidenses o del TFE.

No es más que una parte. Pero es más que nunca desde 1985.

18 razones de Por qué no me gusta Correos, S.A.

Data Estel·lar postal Divendres 20090508 

 No me gusta Correos . A Correos no le gusto yo. 

 Las 18 razones son las siguientes: 

1.-Cada vez que voy a Correos veo un descontrol y una pésima gestión digna de ser premiada. 

2.-Curiosamente, voy a Correos desde que eso está total o parcialmente privatizado. Seguramente tiene que ver el hecho de pensar que Correos puede ser una empresa y no un servicio público. Que puedan existir empresas privadas que trapicheen con cartas, papeles y paquetes es factible. Que no exista un sistema público de Correos no es justificable. No es que se equivocaran: es que sabían lo que hacían los decisores públicos.

3.-Un ejemplo, el más tonto: una oficina nueva con un diploma que se han imprimido con unos amigos llamados Bureau Veritas que tiene que ser muy de ringorrango porque tienen un anagrama con muchos dibujiños, un número que comienza por 18 y el nombre en latinajo. Ese diploma es de una ISO desas. Valía para todas la empresa en general, es decir, que no han controlado ni esa ni ninguna oficina en particular, y valía hasta noviembre del 2008. Si tenemos en cuenta que estamos en mayo del 2009, no cuadran las cuentas. 

Tintín y Las Hermanas Gilda: leyendo la prensa

Data Estel·lar premsada Divendres 20090508

http://www.abc.es/20090429/internacional-iberoamerica/morales-fernando-lugo-sellan-20090429.html

Dice: "Evo Morales y Fernando Lugo sellan la paz en la <> guerra del Chaco".

Es una noticia que la web del inefable, en un sentido figurado no apostólico ni romano, ABC: Viernes 8, mayo 2009.

Fue una guerra que enfrentó a Bolivia y Paraguay entre 1932 y 1935.

Si hoy en día queda constancia de una guerra que no era fronteriza sino basada en intereses petroleros y bananeros de las grandes empresas estadounidenses es gracias a dos autores: Eduardo Galeano y sus Venas Abiertas de America Latina; y por Hergé, y su Tintín y la Oreja Rota.

Vázquez y González en El País. Una fecha año pasado, cuando escribo este artículo: 01/06/2008
Lo de cuando pregunta en voz baja "cuántos años de vida le quedan a Franco" es tremendo. Es el exilio interior de bastante gente.

Un reportaje de propaganda sobre los superhumores clásicos de Ediciones B, realizado a doble página por el propio diario del Grupo Zeta en El Periódico de Catalunya

Cuando se quiere publicitar algo y ponerlo a la venta, se encuentra el medio: el Marketing bien utilizado podría vender tebeos y buscar lectores. Cuando no se quiere vender algo, silenciarlo también es fácil en un entorno de capitalismo monopolista.

20090503

Escobar C1: el documental del 2004

Data Estel·lar Granollers Ciutat Zapatillesca 20090503

Tercer missatge del dia. Tinc la idea, vaig fent, sense aturar-me...

Un forer de latiacomforo, Zorro Aullador, ens ha mostrat que la web de la tele de Granollers
té el documental sobre l'exposició Rebels amb causa, dedicada a Escobar durant el 2004. Es tracta d'una exposició que s'ha pogut veure en d'altres localitats.

Aquí poso l'enllaç al vídeo

Si no entra al vídeo, hi ha el símbol ">": li doneu i trobareu el r equadre titulat "Mirador 02-01-04, Josep Escobar".

Algun dia algú m'hauria d'explicar perquè s'utilitza tant una cosa tan absolutament incòmoda i que tants problemes dóna a l'ordinador com és el Flash i els seus derivats.

Ara intentaré posar directament el vídeo. Una vegada en vaig posar un i me'n vaig sortir, però no recordo com era:

Res. Impossible. Resulta que poses el botó dret a sobre del vídeo, li dones a Codi Font de la Selecció (codi DOM) i surt un enllaç que només permet veure un vídeo sobre els bombardejos a Granollers. Torno a repetir-ho perquè ho penso des de l'any 2002: el Flash és una porqueria. Recordem aquell error que hi ha entre el Windows i algunes aplicacions del Macromedia. Una cosa tonta anomenada "Macromedia Contribute" que en molts ordinadors vol instal·lar i reinstal·lar una cosa que ja hi és. És un programa que no serveix, d'aquests que tenen el monopoli del mercat i que als informàtics els hi fa gràcia, per avarícia, perquè el poden piratejar i això els hi agrada molt, però que dóna més problemes que alegries.

Així doncs, ara intentaré col·locar el vídeo que tinc gravat al meu ordinador. Des d'aquí us dic que, en el moment de fer aquest missatge tinc un 10% de la capacitat del compte de blogger ocupat. A aquest ritme en 10 o 15 anys m'haig de mudar de blog. Doncs, no, tampoc. Porta dues hores treballant. L'aturo.

El vídeo se sent molt malament.

Un resumen en castellano del vídeo: se pasó 70 años sentado, lo que , según su yerno, le ocasionó atrofia muscular (y lo escribió en una postal de Navidad dibujada). Trabajó hasta el final. Sus prioridades eran la familia y el trabajo. Incluso tenía una libreta en la mesita de noche por si se le ocurrán cosas. 1957-1965: 4 obras de teatro. Estaba metido en muchas organizaciones, como las de teatro amateur. Dicen que tenía en marcha 59 series semanales en los años 50-60.


Exuberancia primaveral

Data Estel·lar quehaplogutmolt Diumenge 20090503



En menos de un mes las plantas herbáceas y los arbustos pueden ponerse tan altos como los árboles pequeños, subir un metro de altura.

Adiós, Dan Defensor

Data Estel·lar primaveralmente veraniega Diumenge 20090503

A fiales de abril, en el programa aburreovejas de TVE2 La Noche Temática, pionero en 1995 del mundo gafapastoso, dieron un documental sobre superhéroes. Como es habitual, la coartada cultureta sirve para dar publicidad indirecta a la nueva película sobre Lobezno. Nada nuevo. Luego enlazaron con un documental -Le Siècle de Tintin- que había sido creo que lo primero que emitió La Noche Temática a mediados de los años noventa del pasado milenio.

No sé si este documental era nuevo, viejo, si era un refr... huy, no, que cuando es de masas se dice "reposición".

Fue interesante. Entre las cosas que se dijeron, destaco con una de Bill Sienkiewicz, uno de esos autores tan aclamados entre los setenta y los ochenta, pero que a mí no me dicen gran cosa. Este autor, que no es precisamente la alegría de la huerta en sus dibujos, dijo que "los comics actuales de superhéroes se tomaban a sí mismo demasiado en serio, que faltaba sentido del humor". Es una evidencia que, por lo menos desde la Operación Machacar la Araña (nombre que yo le pongo a todo aquello de la saga de los clones de Spiderman y demás -ver Nota 1), no ya sólo en alguna historieta suelta y experimental de Batman es todo más oscuro, sino que esa especie de excesiva seriedad se impone ahogando la cierta alegría que destilaba Stan Lee, y que fue una de sus innovaciones en los años 60 -un superhéroe puede luchar contra cuatro supervillanos, con un brazo en cabestrillo y pensando que a su novia le ha dado un ataque al corazón, y a la vez ir soltando chistes-. Es curioso porque yo diría -igual me equivoco pero así es como yo lo he visto- que Sienkiewicz había colaborado en crear ese pesimismo superhéroico. Pero una cosa es comenzarlo y otra cosa es llevarlo al máximo, a que Spiderman, Namor, Blue Beetle o el Capitán América son machacados continuamente sin descanso y en un entorno de lo más hostil, con unas páginas donde las manchas negras y los colores oscuros han sido predominantes. Recordaré algunas páginas de Onslaught, personaje de una saga de mediados de los noventa cuyo púrpura del poder (el color de Magneto) se convertía en casi negro, ayudado por una capa angulosa, casi hecha de agujas, y que sería ciertamente peligrosa en Planilandia.


Nota 1 De donde se infiere que Spiderman es tan indestructible como Superman, dado que ambos han sido invulnerables a los malos guiones.

El documental era muy interesante.
El de Tintín también. Pero hoy no voy a hablar de éste.

Destaco una imagen del documental: lo que llaman "captura de pantalla" que yo llamo "cogí la cámara, puse el pausa y le hice una foto".

Hay gente que prefiere la Versión Original con Subtítulos. Aquí los tiene:

20090502

Comics en la Fletcher

Data Estel·lar blaucel Dissabte 20090502

Ver la tele anotando cosas es garantía de perder los papeles. Difícil chiste rememorando difíciles chistes anteriores.

Me encuentro con uno de esos papeles perdidos.

Creo que puede ser una segunda hojita sobre un episodio de la Señora Fletcher, ¿la famosa escritora? tengo todos sus libros. Es decir de Se ha escrito un crimen, la mejor serie de la Historia de la Televisión, sin denostar, pues no es mi intención, a las series que no han sido agraciadas con la posibilidad de ser, precisamente, la mejor.

Se trata, si no recuerdo mal pero sí vagamente, de un episodio donde la Fletcher va a una isla que parece ser un Estado independiente como de las Pequeñas Antillas, aunque mi idea es que estaría situado al norte de Cuba y de Haití, digamos que al Este de Florida, como en la zona de las Bermudas. Se trata de un micro-Estado insular antillano semidictatorial, cuya economía se basa en el turismo de origen estadounidense, y donde habría una gran proporción de cargos de poder de origen mulato y negro, en correspondencia con la población del país. El policía de la isla sería uno de los semi-habituales de la serie, uno de los que suelen aparecer cada muchos episodios, haciendo de personajes distintos. En concreto, el mismo actor ha sido visto haciendo de policía de Nueva Orleans.

En esa isla se hacen unas cuantas referencias interesantes:

1.-Un jugador de beisbol cuya ficha valía un millón de dólares. Esto lo tengo anotado pero no sé a qué viene. Lo anoto por si se me ocurre. No sé si a ese jugador se le llama Gran Héroe Americano, o si es que a continuación hablan de esa míticaXD serie de la tele.

Ahora encuentro una cosa: El lugar se llama Isla San Pedro (Islas Vírgenes), donde se localiza la película, y que parece existir siendo parte del "Caribe estadounidense" (osea que no sería un Estado aunque parece que sea un lugar independiente). Allí uno dice leer: DICK TRACY, PEANUTS y LITTLE ORPHAN ANNIE. Son 3 series históricas de la prensa estadounidense.

Aparece la palabra FRIKI
. Deduzco que fue la primera vez que se utilizó esa palabra en una serie de televisión, dado que el episodio, por muy nuevo que fuera, sería del año 2000. Seguramente de 1990. ¿Fue una nueva traducción/doblaje de los que hacen hoy en día y que nos están recensurando películas antiguas? No lo parecía.

Un dato para la Historia: sae una radio AM/FM portátil: exactamente como las que existían hacia el año 2002. Lo sé porque las conozco de esa época. Supongamos que ese producto fuera de algunos años antes, porque está claro que en el 2002, aunque se vendían y aún en el 2009 se venden esas radios, hay otros productos tecnológicos sustitutivos de esas radios. Le podemos restar 3 o 4 años: milnovecientosnoventaybastante.